Imatge de:
Eniko Szucs
(Rumania)
“Ningú es dóna compte de que hi ha gent que gasta excessiva energia per simplement semblar normal”
Albert Camus
Lamoureux 1735
T’estimo com un boig,
perquè si no t’estimés
amb tot el què tu ets
i ets capaç de donar-me,
seria un vertader imbècil,
i sincerament;
m’agraden molt més els bojos
que els imbècils – que n’hi ha més-.
Si el món fos de flors d’azalea,
de camamil·la i de melisma,
si tot el món fos Stradivarius
i tothom fos com Yehudi Menuhin
quan feia plorar tres-cents anys,
jo continuaria estimant igualment
a aquells cards de muntanya verda
que fan ombra a les cuques de llum,
als grills que desafinen perquè si,
als teclats Casio tocats per nens de déu anys,
a les pastanagues de fulles mig menjades
i a les patates – sobretot la vermella-,
perquè guarden sempre sota terra,
tot allò de bo que saben que tenen,
perquè no cerquen més que ser cor
que fa música, que fa Do Re Mi Fa
i fer de la delusió la única creença,
i el baladre sempre fa flors blanques
o roses per fer aconseguir la degolladissa,
i el carrer està ple de galls d’indi
que mouen les ales, les agiten, les obren,
per ensenyar a tothom que en efecte;
els cecs són cecs,
i el carreró està ple de sons comprats
i acomplexats per mostrar que els sords,
si ho són és per tenir massa sordesa.
