Un petó a anys llum

http://browse.deviantart.com/?qh=&section=&global=1&q=star#/dustq7

Un petó a anys llum

A vegades,

les estrelles

es troben a massa anys llum entre elles,

i es senten soles en un univers infinit

(o finit),

massa fosc,

fred,

i on per on no haver,

no hi ha ni aire,

ni oxigen,

ni gravetat,

ni fulles seques o volves de pols.

Però sempre guarden el consol,

o el somni, qui sap,

el plaer, (amorós, tendre, carnal)

de que entre elles es piquen l’ullet,

- i a tanta distància és veuen!

Algun dia brillen més del normal;

perquè l’altre ho vegi,

i s’apaguen i encenen,

llançant-se missatges de socors

i de cors en socors,

i llavors són felices, i acluquen els ulls

menys, menys, menys tristes.

I en un son,

profund com els sons de Satie,

teclegen besos com pianos,

i toquen just les notes,

que als cossos celestes,

els crea la musique del plaer.

Alexandre Domènech

En algun racó d’una cova i unes titelles

A finals del fred Novembre de 2010