dimecres, 20 de maig del 2009

Z abans què L


DSC_0063

 

            Z abans què L

 

            Prefereixo ser zeta, abans què ser ela,

            i que es confongui, la teva llengua.

           

            Prefereixo ser atzar, o ser una zebra,

            abans que ser llum, un lleó, o alegre.

 

            Ser el darrer, del teu llarg alfabet

            de persones que creus (ser perfectes).

 

            Ser el darrer en pensar, quan penses,

                                   amb esses:

 

            Si. Aquella de sexe, o de per sempre.

 

            Prefereixo ser zeta, abans què ser ela,

            i ser etzibada, un zic-zac, o senzillesa.      

          

     Alexandre Domènech

            En algun lloc al costat d’un riu, a 20 del 05 del 2009


Safe Creative #0905203693762

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Tus letras marcan un nuevo rumbo, nuevas formas de expresión y eso es tan estupendo...
El poema está lleno de simbolismo y de intimidad, además exhala sensaciones que se pueden intuir fácilmente.
En cuanto a la fotografía, es estupenda.
Un abrazo grande.

Carmen López on 20 de maig del 2009, a les 15:08 ha dit...

ooooh t'ho havia de dirrr per aquí, perquè tothom ho sàpigua!!!: m'encantaa aquest poema! Delicadesa, senzillesa i alhora complexitat! Complicitat amb les paraules, i yurenaguillen, conté molta intimitat!!!

Una abraçada ;-)

Carmen.

Jesús M. Tibau on 21 de maig del 2009, a les 8:23 ha dit...

o pinzell de paraules

El Fraret Mut on 21 de maig del 2009, a les 10:08 ha dit...

Senzill, sublim, efímer, lleuger com l'aire i bo com la vida. M'agrada molt.
fraretmut

MORGANA on 22 de maig del 2009, a les 4:07 ha dit...

ME GUSTARIA DECALGO..PERO NO ENTIENDO LO QUE ESCRIBES.
BESOS A TU ALMA.MJ

maria varu on 22 de maig del 2009, a les 5:50 ha dit...

Un curiós poema Àlex, certament... només hi ha una cosa que no ho crec gaire de tu i es que no t'agradi ser "llum", potser no ser-ho en el sentit de cegadora, peró sí ets llum, il.lumines moltes paraules en els teus poemes i fas brillar l'ànim en els teus comentaris... al menys jo ho rebo així.

Una abraçada Àlex.
(saps que trobo a faltar l'Anzili)

La tribu de las letras on 22 de maig del 2009, a les 17:48 ha dit...

Es per aixó que prefereixes Anzili? està clar, perquè Alex, ja veus que si porta "L", jajjjaa...vaig de connya.Mira m´agrada moltissiiimmm el poema aquest..el trobe original,i amb certa dosi de misteri, un poc descriminatori també, jejje..és bonic, si tu ja ho saps.
Tardaré uns quans dies perquè estic amb prou faena, però llegiré al menys
Una abraçada-zlyria

Lluvia on 26 de maig del 2009, a les 4:19 ha dit...

Wow!!!!! i recontra wow!!!
Sempre li done més importancia a la lletra però es que la image de hui m´ha enamorat totalment, és perfecta!!!

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template