De petit, de ben petit, amb un sis anys, recordo anar a una festa, i escoltar aquesta cançó, però la versió original de Sopa de Cabra, durant molts anys fou la meva cançó preferida. L'escoltava sense parar, sempre, un cop rera un altre.
Fa 3 hores
El meu particular llibre obert. Un lloc on escriure, on somniar, on comentar, on deixar petites parts de mi mateix.
De petit, de ben petit, amb un sis anys, recordo anar a una festa, i escoltar aquesta cançó, però la versió original de Sopa de Cabra, durant molts anys fou la meva cançó preferida. L'escoltava sense parar, sempre, un cop rera un altre.
Si m'etiquetes, m'anul•les. Sören Kierkegaard |
Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template
4 comentaris:
Qué precioso espacio tienes,
llevo tiempo explorando
acariciando...
♥♥♥besos♥♥♥
Anzili intueixo que ets un romàntic.
Aquest manera de ser segons com et farà passar males estones i al mateix temps en viuràs d'altres indescriptibles. Sempre anem pensant amb el que hi ha més enllà de l'horitzó, en que demà trobarem... qui sap el què... i el temps, l'instant, l'ara ens passa pel davant sense adornar-nos.
Et deixo una frase que em va escriure un amic molt estimat:
"Amar es el verbo más bello. Ama quien se sirve a si mismo y se entrega a los demás."
Té molt de cert aquestes paraules.
Una abraçada.
Siempre recordaré la primera vez que vi a Serrat en directo, porque... me colé en el concierto ;)
Y también porque salí cantando sus canciones y declarando mi admiración eterna por él. Entonces era sólo un crío (yo, no Serrat, jeje), pero luego compré y escuché muchos de sus discos y, te diré una cosa: con Serrat aprendí a apreciar la bella musicalidad del catalán y a desterrar todos los prejuicios, basados en la ignorancia, que pudiera tener hacia Cataluña, sus gentes, sus tierras o su historia.
Porque los prejuicios, en todas partes, siempre surgen de la más total ignorancia...
¿Cómo olvidar "Temps era temps" o "La tieta"? Ainss.....
Bueno, que me enrollo.
Preciosa también la canción del vídeo de este post (y qué original queda con esas imágenes). Interesante blog, volveré con más tiempo. Un abrazo.
[Siento usar el castellano, español, o como se llame]
Tens tota la raó, aquesta versió millora amb escreix la de Sopa de cabra, que particularment per a mi té un estimable record. Agraeixo els teus comentaris i el teu enllaç. I prometo llegir-te sovint.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada