I
Res no perdura
Dins l'armari, al costat de les camises,
es fa lloc un cistell de fruita podrida.
Peres, pomes, camises de ratlles i pijames
de quatre mànigues fets a mà per l'àvia.
Llençols de ganxet amb quadrats de colors
bronzejats pel fum dels cigarrets fumats.
En el calaix, retalls de diari mai escrits,
esperant ser vells per cremar-se amb l'escriptor
que els arrossega. També, draps de cotó estret.
Res no s'escapa, tot es consumeix al pas
del temps; la fruita no és eterna, tampoc
la meva presència. Ni la teva. Tot serà menjat
pels cucs; la roba, tard o d'hora, devorada per
les arnes a mossegades. Res no perdura, Res.
Maleïdes Espines
No tinc pressa,
a poc a poc
titubejo amb les flors.
Faig meves les espines
de les roses.
Me les empasso
amb un glop d'aire.
Fan talls a la meva gola.
El meu coll goteja
aigua vermella.
Sembla no importar-me,
menteixo, pateixo.
Maleïdes espines!
"Paisatges del Desencant"
Alexandre Moreno i Navarro
Fotografies: Anzili.
3 comentaris:
Les fotos son genials!!! no sabria en quina de totes quedar-me!!!!
Hombre yo ahora con una semireflex me "apaño". No se puede comparar la calidad ni resolución que daria una reflex, pero creo que es el paso anterior que hay que dar. ¿Entender de fotografia o saber? En acordes del alma, reflejo a traves de fotografias hechas por mi estados de animo, sentimientos...intento dibujar con la luz ¿Acaso no es eso fotografia? NO me considero profesional, ni lo condieraré nunca, pero me gusta coger mi camara e irme a captar cuanto me enamora. Creo que ya es algo,no?
Feliz dia.
Hay paisajes que efectivamente nos hacen pensar en pasajes de los libros, y viceversa.
Las fotos son preciosas.
Publica un comentari a l'entrada