Ella

Ella

Ella viu,
continua viva allà on la vaig deixar,
entre mig de somnis de cotó fluix,
de cops de cor en el meu pit,
de cerques incessants en el carrer,
gairabé absurdes, inútils i estúpides;

ella reviu,
continua en el mateix lloc
on la vaig conèixer:
- Deuria de tenir deu anys jo,
quan vaig començar a pensar amb ella,
per fugir de dins meu, del meu voltant,
del món que em sobrepassava -

I ara, com sempre, ni té nom,
ni en vol tenir segurament, ni em sap
dir cap a quin cantó del món camina,
si parlà grec, argentí, català o xinès...
I jo com sempre, també, tristot i
absurd com el seu desig sempre en mi.

Però tinc por,
- “hi tant que en tinc!”-
Per si ho espatllaré com tot,
si ho trencaré en mil trons i malsons,
en mil i una mai vingudes discussions.
- “Por en comptes de palpitacions!
Dimonis, això és un infern, i gros!”-

Però ella viu dins meu,
si és cert, hi viu plàcidament,
feliç en el seu món, en el meu son;
sigui quin sigui el seu nom,
la seva edat, els seus somnis,
les seves pors, el seu color de cabell,
el seu color d'ulls... Ella viu - “hi tant!”-