Fou així que sortí
Fou així que sortí,
que sortí del seu laberint,
i entrà en la claror d'una làmpada
d'oli encesa; i no ho sap pas explicar,
tant sols sap que en sortí, en solitud,
sense l'ajut d'aquell a qui diuen ningú.
- I com sortires?
Va!, digues-m'ho! -
Li pregunta el noi del jersey
a ratlles, i els texans amb estrips,
que fa veure que sap qui és, on va,
on acabarà... "I com sortires?'" ....
Però simplement,
no vol contestar, ni explicar,
simplement en sortí, com surt el sol,
o com surt el cucut en el rellotge antic,
o com surt l'abre per nadal en la llar
de l'infant... Fou així que sortí, simplement.
12 comentaris:
Simplemente se sale de los laberintos, igual que el sol sale por las mañanas. Verdaderamente no hay que buscar más explicaciones.
ANZILI..GRACIAS POR TU PREOCUPACION..NO ES MAS QUE REVISIONES QUE HE DE HACERME PERIODICAMENTE POR..BUENO,UNOS PROBLEMAS DE SALUD QUE TENGO,PERO NO HAY DE QUE PREOCUPARSE.
BESOS Y GRACIAS POR TU INTERES.SHERE.
Molt bonic poema, m´apunto el teu Desert Humit, una abraçada.
Carles:
Si pots, deixa'm l'adreça del teu blog, doncs he copiat per enganxar, però alguna cosa he fet malament, que ho he acabat perdent.
Merci!
Tal vez esos laberintos sean creados por nuestros propios miedos para probarnos, para enseñarnos y servirnos de defensa para el futuro.
Cuidate.
L'important es que pogues sortir, doncs la manera es el que menys importància te...segurament el que mes el va ajudar va ser l'esforç i les ganes de poder veure un altre cop la llum!
Molts cop ens endinsem en laberints que ni tan sols sabem com els hem creat, però un cop dins cada cop sens fa mes dificil trobar la sortida, el mes important es no rendir-se i tenir una lluita constant per trobar aquella porta, que tot i amagada, continua existint!
Molts petonets.
PD: m'alegra saber que deixaràs flors als teus avis...segur que des del cel somriuen al veuret igual que ho fan dia rere dia ja que sempre van amb tu! Ningu marxa per sempre, tan sols s'allunya a un lloc on no sabem si arribarem ni quan...
HOLA ANZILI ,NO PUEDO DEJARTE COMENTARIO PUESTO QUE NO DOMINO EL MCATALAN PERO SI DECIRTYE QIUE AGRADEZCO TUS COMENTARIOS EN MI ESPACIO Y QUE TE APRECIO.
UN BESO .SHERE
Anzili, Salir como sale el sol, como brota una sonrisa, como salta una lágrima de alegria, y como aparece en la noche una estrella. Me encantaa!!
Un beso-lyria
Una volta li vaig dir a un amic meu que estava ofegat amb la seua carrera: " A la fi no et preguntaran quants anys has tardat, sino quina carrera tens" Es la sintesis del teu relat, simplement sorti i això es el que importa.
Un abrasot!!!
ANA
Uhmmm, salió, está claro, resbaladizo, pero triunfante, algo esquivo, pero feliz...
Eres muy bueno proponiendo, estás en la onda del día a día, lo celebro!
(tengo la D60 de Nikon también, y se sale la pequeñaja!)
Estimat Alex, com et vaig comentar em vaig registrar i vaig poder baixar el teu llibre de poemes, però a l'estar protegit i no poder-lo imprimir, vaig a poc a poc llegint-lo. Em van agradant, encara que tinc ja alguns preferits. Estic ara un poc embullada en el treball i assumptes personals. Quan ho llegeixi del tot, i més d'una vegada, et diré alguna cosa referent a això, però que sàpigues que em va agradant. Un petó
Bueno mateixa edat per moments (mesos) ja que jo soc del 81 pero del mes de gener i tu del 82 del mes de maig, oi?? jejeje
I els dos noms comencen per A, ah!! aixo no ho havies pensat eh?? jeje
Què vol dir UPF??? A mi també em consta de traure la carrera, vaig perdre practicament un any per centrar-me sobre tot a l´esport jejeje pero a la fi...Estic treballant a una assessoria laboral, contable i fiscal. Jo "sola ante el peligro" en les persones que vaig fer les practiques em digueren que la idea era obrir una oficina a la meua ciutat (jo li dic poble, perque te mentalitat d´aixo) i que el unic invonvenient es que la tenia que dur jo sola....Vaig mirar tots els pros i contres, i guanyaren els pros. I no em puc queixar!!! cada vegada amplie més.
Un abrasot
ANA
PD: la meua germana s´ha obert un blog, es diu "la sonrisa del faro" per si et vols pasar...pero shhh jo no he dit res jejejeje
Publica un comentari a l'entrada