Paisatges (IV)

                        V

 

Desembre

 

            No vindrà cap més desembre, germana.

            D'ara endavant tots els anys sempre

            se m’acabaran per novembre, des d'ara

            i fins al gran demà; cap més no en vindrà.

            La tardor se’m farà eterna, la neu no cobrirà

            les meves teules, ningú no farà ninots al pati

            de davant de casa meva; ja sols n'hi hauran

            al pla dels infants que a fer-se grans no temen,

            i que mal i quedar xops continuen juguant

            a cercar dolls d’aigua per on corrent passar

            un rera l’altre rient del darrer i empaitant-se.

            Malgrat i que no pari de veure caure les fulles

            dels meus roures, i que tot se’m tenyeixi de groc

            sense que l’escalfor de les llars de foc mai arribi,

            i que el fred ja no tingui abric ni llit on guarir-hi

            les tremolors que el dia li dona amb el seu gran deliri.

            Malgrat Nadal hagi mort; tu seràs el raim i l’any nou,

            el regal al despertar-me, aquella neu que tant m'agrada,

            les cançons a totes les cantonades, els homes de roig

            cargant sacs de ninots a l’espatlla, les boles de plata

            reposant a sobre d’arbres a mig caure, els mitjons

            que deixava clavats a la finistra plens d’esperança,

            les correcuites a casa  l’amic a jugar amb les armes,

            els turrons que mai m’acabava; les neules blanques.

            Malgrat tot, germana, tu seràs com el finat desembre.

I és que farien falta tres inferns amb tres claus ardents

            perquè jo et deixés a tu algun jorn! Perquè jo et deixés;

              deixés d'estimar-te.

 

Text: de "Paisatges del Desencant", Alexandre Moreno i Navarro

Fotografia: Anzili