 |
| Il.lustració: Anna Butxaca http://annabutxaca.blogspot.com.es/ |
Poemes de pre-guerra:
I Poema de l'àngel cec.
Quina
sort que tinc deia aquell àngel cec,
puc
volar i notar l'aire entre les meves plomes
toves
com el coto fluix rosat que menges.
Volo
per sobre els caps i els teulats (deia)
del
teu poble gran o ciutat petita creguda
i
oloro cents de mals fums i amargues discussions,
a
vegades em demano si algú és feliç
aquí
baix, si algú no té rancor, odi o por dins.
Si
algú fa l'amor sense pensar amb algú altre.
Avui canten Lamento Della Ninfa al cel.
I
jo em demano si els seus ulls verds són certs,
si
la guerra s'aproxima perquè la gana ja està aquí,
avui
canten Lamento Della Ninfa a la terra.
I
em pregunto si els seus cabells arrissats menteixen,
si
el foc curarà les flames que han encès els homes
i
les dones.
I
l'àngel cec volant pensava sempre,
quina
sort que us escolto i no us veig,
quina
sort que no us toco perquè no sóc serp.
Alexandre Moreno
en una nit un pèl amarga...
juliol de 2012
4 comentaris:
La nit més amarga pot produir una poesia intensa i bella
Hem de "em demano" es sense h.
si Elfreelang, això ho sé bé i es cert.
Montse, si és sense h, si t'hi fixes a sota ja hi figura, és un error (i greu), dels que acostumo a fer per despistat i no revisar mai ortogràficament el que escric.
No et preocupis, es millor se espontani i creatiu que perfecte ortogràficament que de correctors n'hi han molts . Vull dir que, val més ser creatiu i incorrecte tot i que finalment sigui per no deixar-nos entendre... Deixa'm dir, que et falta un ressó que recordi el que has llegit... si ho puc dir.... Ei! Sense compromís! jaja Vagi bé "angel no cec ni caigut ja que existeixen els fils de la perseverància! ;D ( jo ni m'ho miro després d'escriure....es millor viure, oi? )
Publica un comentari a l'entrada