El següent poema, és de l'estimada poetesa casserrenca Dolors, que molt amablament me'l va enviar, i m'ha permès posar-lo; gràcies Dolors!
De com amb les mans em vas seduir les mans
Cada gota té un sol tast,
un desdesig, un despropòsit, és per això que fa mal.
Té gust de conyac. Ho vols provar?
atansa la mà. Va! atansa-la! és un mal deliciós.
Es podria dir que ni fa mal, es podria dir
que la temptació és tant gran que el mal
és menys mal. La cremor és sublim, tothom ho sap.
I això és només pell: la teva mà, aquests teus dits,
un tros de carn que a mesura que pren forma
en desprèn; la perd –la forma i la carn- i
al final no haurà estat res. Ni que ho provis una gota...
una només. No pateixis, el gust no en sap de fer retrets.
Dolors 26 de març de 2009
Borredà
Text: D'olors
Fotografia: Anzili
4 comentaris:
DEBE SER PRECIOSO AAZILI...LO SIENTO NO SE ME DA BIEN EL CATALAN.
UN BESO .Mª JOSE.
M'encanta. M'encanta l'imatge del poema i el pensament que em deixa. M'ha agradat tant que no m'he pogut treure de dir-ho, tot i que ho he pensat, si dir o no, varies vegades i un cigarro. Tampoc no crec que importi o es valui que et llegeixi. Pero seleccionar aquest poema i escriure'l l'autora em sembla molt acertat i bonic. Si, es així, acertat i bonic. Per regellir.
Sort i bon diumenge.
(perdona l'atreviment no m'he pogut estar de dir...)
;)
Hay sensaciones que sólo obedecen a un estímulo de la piel... Somos química, somos electricidad en otras manos ansiadas... El poema es estupendo, Alex.
Un abrazo grande.
L'escriptor de què parlo és Mathias Enard. Molt recomanable. I gràcies per la visita!
Publica un comentari a l'entrada