dilluns, 15 de juny de 2015

730 dies i 5 centímetres





“Cuando me paseaba, tarde, por el camino bordeado de árboles, una castaña cayó a mis pies. El ruido que hizo al estallar, el eco que suscitó en mí, y un temblor desproporcionado con respecto a ese ínfimo incidente, me sumergieron en el milagro, en la embriaguez de lo definitivo, como si no hubiera ya más preguntas, sino respuestas. Me sentía ebrio de mil evidencias inesperadas con las que no sabía qué hacer…”


E.M Ciorán


730 dies i 5 centímetres



Potser en el fons tot és tant senzill com un petó a mitjanit,


Immers en la vetlla per culpa de l’insomni (o el cafè),

acostumo a fer-li una carícia i un petit petó a la galta.

Toco cinc o sis cabells i em torno a girar fent esbufecs

mentre ella sospira profundament, i cau en el son REM.





una tempesta de primavera és la magnificència real,


Milions de gotes, creen una comparsa freda, humida

i dansaire que escala fàcilment la sola de la sabata,

amara la roba en cinc segons i em mulla els dits

del peu dret, mentre trona i llampega sobre meu.





i importo tant com la flama que m’encén el cigar.


Si pogués miraria els ulls a la penombra del record,

buscaria els ulls de les persones que m’han besat,

escoltat, abraçat, cantat o somrigut; i demanaria

perdó per no haver-me adormit content cada dia.






Text i fotografia: Alexandre Moreno Navarro

1 comentaris:

Elfreelang on 21 de juny de 2015 a les 1:23 ha dit...

uf quan de temps sense llegir-te!

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template