Chet Baker amb vi dolç i foc.
Algú em diria que és cosa d’estúpids,
l’encendre el foc sent ja primavera.
Però un grau de fred, una gota d’aigua,
resulta ser ja no un motiu sinó un pretext;
per encendre’l, tot i ser primavera,
seure davant seu tot i pensant:
“com m’ho faig per entendre, tot
això que em rodeja?”. Prenc un vi,
un priorat semisec, un pèl dolç,
i si les dones dolces m’enamoren,
els vins dolços m’emborratxen;
no em convé ni el vi ni les dones...
(Jo sé que necessito una copa de vi,
i una noia d’ulls amables amb mi).
Escolto la trompeta increïble, genial,
De Chet Baker, i m’enamoro d’ell
i de la seva veu; i un músic em diu
cofoi que sóc un melòman: ja ho sé!
La música suau, gairebé es toca,
el vi de la copa s’acaba i no l’omplo,
el foc va minvant i no l’avivo més,
però la seva trompeta continua.
Recordo que avui una noia m’ha dit
que vol aprendre a tocar la guitarra
i marxar. Li hagués hagut de dir, que
jo somnio en tocar la bateria sempre.
Alexandre Domènech i Montserrat
En algun lloc de la memòria, 21 d’abril del 2009
7 comentaris:
Holaa!
ja vaig estar l'altre dia per aquí, per això em vaig fer seguidora! COntinuaré entrant!
Moltes gràcies pel teu comentari i m'alegra que t'hagi agrada't aquest últim escrit ;-)
així doncs, continuarem disfresaant-nos de persones i així ens podrem parlar i conèixer cada dia una mica més!
Una abraçada mallorquina xD
Carmen.
Siempre es un buen momento para encender un fuego. Buen poema.
Álex, me gustaría que me dejaras tu dirección de e-mail q es más privado para explicarte algo referente al último comentario que me dejaste.
Un abrazo grande.
Crec que foc, música i vi, fan el ritual perfecte per enamorar-se o emboratxar-se com be dius, que de vegades mai no se sap que es millor.
M´agradat molt Alex, es curios i original, sembla que el foc sempre traspasa els límits de la realitat.
A mi el foc em posa els ulls de bruixa, el vi els cabells llargs, y una bona música em fa volar,jejeje.
Emm, si llegeixes poc a poc millor, crec que alló de la mesura mai em va quedar prou clar.
Una forta...fortissima abraçada de vi, de música i de foc, m´ha encantat!!
lyria
hola, t'acabo de descobrir, si et ve de gust ja passaràs pel meu blog.
UN BESO A TU ALMA.
Mª JOSE.
Saps??? m´alegrat llegir-te pq trac com a resum: que t´enamora la vida i et "veig" somriure en un futur molt pròxim, i per l´apreci que t´he agafat m´alegra d´alló més!!!!
Ah mi també m´agrada mirar el foc, el vi tan sols m´agrada dolç fa poc he descover un que es diu "fragolino" molt dificil de trobar i que Enrique va girar mon i terra per a regalar-me´l un dia molt especial...Ja tinc ganes de tindre la nostra caseta i aixecar-me front a la llar amb la copa de vi...
Mil gràcies!!!!
ANA
PD: jo no solc dir "amunt les hatxes" creia que es deia per allà dalt per això t´ho vaig dir, pero crec que es més per Barna capi jejeje
El aroma que nos llama es tantas veces más fuerte que la razón que ya no nos queda ni un solo rincón de nuestro cuerpo capaz de resistirse...
Publica un comentari a l'entrada