
Un petó a anys llum
A vegades,
les estrelles
es troben a massa anys llum entre elles,
i es senten soles en un univers infinit
(o finit),
massa fosc,
fred,
i on per on no haver,
no hi ha ni aire,
ni oxigen,
ni gravetat,
ni fulles seques o volves de pols.
Però sempre guarden el consol,
o el somni, qui sap,
el plaer, (amorós, tendre, carnal)
de que entre elles es piquen l’ullet,
- i a tanta distància és veuen!
Algun dia brillen més del normal;
perquè l’altre ho vegi,
i s’apaguen i encenen,
llançant-se missatges de socors
i de cors en socors,
i llavors són felices, i acluquen els ulls
menys, menys, menys tristes.
I en un son,
profund com els sons de Satie,
teclegen besos com pianos,
i toquen just les notes,
que als cossos celestes,
els crea la musique del plaer.
Alexandre Domènech
En algun racó d’una cova i unes titelles
A finals del fred Novembre de 2010

8 comentaris:
necessiten tant el frec d'una carícia, els estels!
No t'ho creuràs Alexandre però feia dies que pensava en tu...què se n'haurà fet de l'Alexandre el poeta? mira que si ha deixat definitivament el blog? i ara amb un somriure veig que has tornat a publicar un poema i me n'alegro del teu poema i de tornar-te a llegir! fred novembre i un poema càlid! els estels llueixen damunt la terra fosca i el cel es pinta de blau fosc i de negre de tinter
Ui perdona fa tant de temps! sóc l'Elvira però vaig decidir canviar-me el nom blocaire a Elfreelang ( d' Elf, de free i de Lang pel cineasta)
m'encanta
Ja era hora!!!!!! Hòstia!!
Veig que les teves poesies segueixen vives!
Preciosa!
La distància entre les estrelles mai serà suficientment gran com perquè puguin deixar de comunicar-se... doncs la bellesa del cel sempre supera els límits!
tan sols preciós, preciós!
Un plaer tornar a llegir-te. He estat desapareguda...pero hi sòc!!! espere que tot rebé!!! lo que continua intractable i magnific son els teus escrits, feliç 2012!!!!
Publica un comentari a l'entrada