Qui no està ocupat en nèixer, està ocupat en morir. Bob Dylan
Serà en un llit, en un passadís o en un vagó de tren
tot fent un llarg viatge en cerca de la font de la vida,
serà envoltat de gent, de gats o d'aparells elèctrics i tubs,
amb els ulls negres com la roba interior de l'amant o
grisos com les cendres del llibre que crema ara en algun lloc;
serà com serà, serà on serà, i passarà quan passarà
No tinc molt de temps en pensar-hi,
ni en tèmer que vindrà,
tot i què la religió que em van ensenyar pensa més en
la mort que en la pròpia vida,
ara no puc començar a morir encara,
a fora neva i m'agrada massa la neu, la música i la boira,
tinc un barret de llana que posar-me,
un café calent al bar esperant-me i un petó per fer,
ara no puc començar a morir encara,
m'agrada massa el vi negre, el blanc i el rosat,
el fred, la calor i l'aigua quan em mulla els cabells
siguin molt llargs, llargs o mitg llargs,
ara no puc encara,
tinc vint llibres per escriure, dos-cents poemes en ment,
i tantes nits per fer l'amor a la llum de tantes llunes
que de tantes que són, són molt més que els diners que tinc...
- I quina sort la meva!-
Tinc que escoltar una cançó del Bob Dylan,
menjar una poma groga, fumar un drum i veure'm un té calent.
En un algun lloc d'una casa calenta mentre neva a fora.
Foto i text: Alexandre Moreno i Navarro
5 comentaris:
Quant de temps sense llegir-te! i apareixes enmig de la neu, la boira i les gelades! et queden moltes moltes coses per a fer...quina sort la teva! i la meva per tenir el paler de llegir-te de nou!
ep!! és un poema preciós, m'agrada molt. he de reconeixer que ets un escriptor bonissim. I no ho dic per què sóc la teva germana, que va! si podria fer una llista de totes les coses que no fas bé. però d'escriure en saps un rato.
Ei! Molt be ets un crac! Alguns llibres son provats, altres devorats pero poquissim son masticats i digerits! Felicitats!
Campru gran!
Una muestra más de tu talento, espero q todo te vaya bien, Adelante!
Molt maco carinyo :)
Publica un comentari a l'entrada