dimecres, 23 de juliol de 2008

"Mi lucha contra la agorafobia" de Silvia Linares Vilarasau



La seva web: http://www.silvialinares.com/

Fragments del llibre:
(...) Imaginad un insecto que, sin darse cuenta, arriesga su vida hasta el punto de quedar atrapado en la tela que ha fabricado una araña. Empieza a moverse desesperadamente, cree que podrá escapar por sus propias fuerzas, pero la araña, muy astutamente, va enredando tela alrededor del insecto hasta formar una especie de laberinto sin escapatoria; solamente la mano de algún humano sensible puede liberarlo de aquella prisión en que se halla, aunque cualquier mano no sirve, debe ser alguien que sepa desenredar aquel entramado para poder ponerlo en libertad sano y salbo. (...)

(...) Agorafobia: Derrotada por el miedo, mi mente está en un estado continuo de alerta. Tengo miedo al miedo y siento la necesidad continua de huir o luchar, pero no sé de qué ni de quien. (...) Pierdo el sentido de la realidad y no puedo hacer una vida normal (...)

(...) El subconsciente es como un personaje invisible que vive en tu interior y se alimenta de todas tus emociones. (...)

_______________________________
Primer de tot m'agradaria felicitar a la Silvia pel llibre, perquè el considero un acte de valentia increible, i perquè ara, després de llegir-lo, conec molts i molts aspectes personals d'aquesta amiga que encara no he conegut personalment (però si que en tinc l'amistat escrita en forma de dedicatoria). Per tant, el considero un gran acte, el escriure un llibre, autobiogràfic, i posar-lo a la venta. Normalment als sers humans els hi encanta, relatar en llibres autobiogràfics la seva vida plena de proeses, d'abundàncies, o de fets increíbles, però no ha tots els agrada (no m'excloc d'ells tot i parlar així) parlar de les seves parts fosques, de les seves malalties, dels seus mals moments.
La Silvia és valenta, i parla del mal mental, un mal que molta gent no considera com a tal, tot i que si llegissim estadístiques quedariem esfaraïts (jo les he llegit), tot i que algú encara quan diu allò de la salut és el més important, no té en compte la salut mental; aixó m'ho han dit, i han estat bons amics els que m'ho han dit. Per tant, doblement valenta la Silvia, primer per parlar d'ella sense embuts, i segon, per parlar de la malaltia mental "més amagada".
Dic més amagada, perquè sembla ser que la gent, les televisions, la premsa, encara a dia d'avui continua associant a malaltia mental al "boig del poble", al psicótic, o aquell que ha perdut totalment de vista la realitat, o encara de manera més escabrosa acostuma a dirigir la mirada cap al que fa mal, cap al psicòpata, cap al pederesta, etc.
Però acostuma a oblidar, a silenciar, als milions de persones al món que pateixen de mals silenciosos, que no poden sortir de casa, que no poden sentir ni una gota d'alegria, o que s'han perdut en els seus pensaments; als milions i milions de neurótics.
Per tant, ja és un bon llibre, ni que sigui per abordar aquest tema; perquè la gent cregui que existeix qui un bon dia, ni pot quedar-se sól a casa, ni pot baixar a la botiga a comprar una barra de pa, i que no s'ho inventa, clar.
El llibre parla de la vivència personal de la Silvia amb la malaltia de l'agorafòbia, com s'inicia, com la pateix, i com la venç; en aquest punt, m'agradaria felicitar-la altre cop, per haver-la vençut, i pel més important, haver-la lluitat: l'important no és vencer, sinó lluitar, i si és lluita i venç, doncs encara millor.
El llibre és catalòga com d'autoajuda, i sembla clar i llògic, que no és pas una novel·la, però jo diria que és un llibre que ajudarà agorafòbics i a no agorafòbics, perquè permet no sentir-se sól en el món dels problemes mentals. Perquè molts (jo inclós) patim molts síntomes propis de l'agorafòbia, i sabem l'esforç terrible que suposa anar a comprar, agafar un bus, un tren, un sopar, una trobada amb amics, un viatge, i perquè aquell que ho passa malament en aquest àmbit, sol pensar que és l'únic al món.
Pot ajudar per l'integritat que mostra la Silvia en tot moment, per les ganes de viure i viure bé, i perquè ajuda a fer una idea de com s'entra dins un mal silenciós i com se'n surt.
Però també es recomanable per als aliens dels problemes mentals, perquè es puguin fer una idea de la patologia mental, de la patologia mental que sembla més impossible que pugui existir a vegades, i que és aquella que impedeix de fer el que tothom fa sense problemes.
No trobarem solucions infalibles dins seus, però si reflexions a tenir en compte, i consells per a veure, que a la vida, la ment, necessita constantment d'informació per tapar una mica la que ja te a dins, i que les noves imatges tapen les anteriors.
Personalment, m'ha ajudat a entendre moltes coses de mi, tot i que m'ha plantejat molts i molts altres dubtes; però sense embuts puc dir: Sé de que parles Silvia quan parles en el llibre de la por a la por, de no poder veure ni la familia, ni soportar un aniversari d'un avi, ni anar a treballar, ni veure un centre comercial com un gran repte i no com un lloc on comprar".
Però com dic m'ha generat molts altres dubtes, no respecte la Silvia, sinó respecte a mi.
Un bon llibre Silvia, et felicito, i t'animo a continuar escribint. Espero que algún dia fem un café plegats.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template