dijous, 17 de juliol de 2008

walk away




No ho acostumo a dir, però aquesta és la meva cançó preferida, sempre he estat de gustos minimalistes, així que una veu, i una guitarra, és la companyia ideal per a molts moments. Les coses m'agraden senzilles, suaus, i mínimes.

Avui em sento terriblement perdut, però no perdut en una gran ciutat, ni perdut en el bosc, sinó perdut en mi mateix; no puc dir, que la meva pèrdua em porti al no fer, perquè faig i desfaig, tot el dia, però si a no saber molt bé ja que és realment el que vull i el que necessito (tornar endarrera no es pot i el demà no existeix).

Hi han dies en que tant sols tinc ganes com diu la cançó de marxar enllà, camí enllà i anar allà on no existeixin moltes coses que ara mateix he de viure, de tocar, de parpellejar, moltes coses fins i tot de mi mateix; on para aquest lloc?

M'agradaria a vegades llevar-me i trobar-me en aquell lloc que somio, aquell lloc on no he de fer veure, de fingir, on s'acaben i fugen de dins meu les meves neurosis, on puc ser lliure novament com el vent, o com el blat que tremola mogut per ell. Però sé que aquest lloc no existeix, almenys ara mateix.

I una amiga quan li demano com està em diu:

- Bien, gracias a Dios.

Al que jo contesto, si, ja ho sé que així, i és la teva sort. Resposta que ella no enten, o no sap entendre. Però així ho crec, que és la seva sort, perquè ella s'ho creu, perquè Déu no pot existir per ella i però per mi no. Sinó que cal creure-hi previament.

Els humans m'han demostrat molt poquet fins a dia d'avui, jo m'he demostrat a mi mateix molt poquet fins a dia d'avui.

Estic cansat de tancar els ulls i no saber ben bé que vull per demà a part de no passar-ho malament. Estic cansat de que el camí s'hagi enfangat.

I em diu mentrestant, que sembla que ja m'estigui bé tot... En quant no sé qui és qui es mira al mirall, en quant cada dia estic més sol i més gran, en quant cada dia que passa m'abandonen més coses i més persones, i ja cada dia noto que em tinc a mi mateix i prou. Si, sembla ser que és genial, ser el noi de somriure a la cara, que treballa, que fa el cafè sol, i que escriu bé però no pot afrontar presentacions... Sembla ser que tothom quan neix vol ser això...

Vull recuperar l'ahir per fer-lo demà, per més que sàpiga que el demà no existeix.

No vull tenir res més a part de jo mateix i qui em toqui gratament.

No necessito de coses, de llocs, de bens.

Walk Away


Oooo no
here comes that sun again
that means another day without you my friend
and it hurts me to look into the mirror at myself
and it hurts even more to have to be with somebody else
and its so hard to do
and so easy to say
but sometimes
sometimes
you just have to walk away
walk away

so many people to love in my life
why do i worry about one
but you put the happy in my ness
you put the good times into my fun

and its so hard to do
and so easy to say
sometimes
sometimes
you just have to walk away
walk away
and head for the door

we've tried the goodbyes
so many days
we walk in the same direction
so that we could never stray
they say if you love somebody
then you have got to set them free
but i would rather be locked to you than live in this pain andmisery
they say that time, will make all this go away
but its time that has taken my tomorrows and turned them intoyesterday
and once again that rising sun is a droppin on down
and once again you my friend are no where to be found

and its so hard to do, and so easy to say
but sometimes
sometimes
you just have to walk away
walk away
and head for the door
you just walk away
walk away
walk away.....
just walk on
walk on
turn and head for the door....
walk away

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template