dilluns, 18 d’agost de 2008


Caigut del cel humà,

un dia feu fúria el sol rogent,

al infern dels arcàngels del seny,

milions de metres sota teu, visqué jo.


Au Fènix de prima pell,

no hi ha més mort que la del cor

que s'apaga lentament, fins cap repic

de rius de sang i llacs de cossos calents.

El teu anhel de bona mà al teu canell,

al teu clatell m'ha portat, pujaré rocs fins els turons

del conscientper baixar plegats, els dos, ben estimats.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template