| A term coined by Albert Ellis to describe the tendency to think that certain things "must" occur or "must" be done. Other forms: musterbate, musterbated, musterbating Janice was musterbating about getting an A in every course. The only acceptable musterbation is to believe that one must not musterbate. _________ | ||
"Musterbation" és un joc de paraules en anglès, entre "must" (deure, tenir que) y "masturbation" (masturbació). El joc queda bastant clar.
Albert Ellis va fer aquest joc de paraules per definir la tendència a incorporar els "must" (tenir que) a la nostra vida. Fas "musterbation" cada cop que actues com sents que tens que fer encara que prefereixes una altra forma de comportament.
Fragment de Neurosis and Human Grouwth, de Karen Horney, pàgina 81:
"Los debes y deberías siempre producen una sensación que aumenta a medida que la persona trata de actualizar sus "debes" dentro de su comportamiento... Más aún, debido a la externalización del proceso, los "debes" siempre contribuyen a perturbaciones en las relaciones humanas de una u otra manera."
Es una terribla guerra, la guerra neurótica del "faig això i actuo així", o "sento tal y expreso tal", i la del "tindria que fer això i actuar així" o "sentir tal cosa y expresar tal cosa". Potser, al meu entendre és la pitjor batalla neurótica que és pot donar dins de la ment d'un neurótic (encara que crec que tothom té una mica de "musterbation").
Recordo de molt jovenet, uns catorze anys, que vaig veure un video il·lustratiu, en que un noi es masturbava per primer cop, i es veien primer tot de coets artificials i colors, i de sobte un nit amanaçador assenyalant al noi i l'habitació i al mateix temps l'habitació s'enfosquia tenebrosament.
Recordo la meva primera "masturbation", però no recordo la meva primera "musterbation". Va ser més o menys com la del noi del video.
Com dic, és horrible, fer, sentir, actuar, i que el teu cap a tot temps et vagi recordant com tindries que sentir, fer i actuar.
Es una escició entre la teva persona i la teva voluntat de ser persona. Com eliminar-ho? Ni idea, sincerament. Suposo però que per un cantó fent una mica dels "tinc que", aquells que hem creat únicament per la nostra pròpia percepció de com hauriem de ser, i sabent eliminar totalment aquells que ens han sigut imposats pel nostre medi, els nostres pares, la nostra societat. A l'hora que acceptar-nos un pèl més i baixar el nostre nivell d'exigència (amb nosaltre mateixos); quin mal hi ha en aixecar-se un dia a les dotze, o tenir la cuina feta un drap, o anar vestits antiestèticament, si a nosaltres ens ve de gust?
Però a diferència del autor que he llegit, no crec que haguem d'eliminar tots els "tinc que", perquè ens crein malestar o inconvenients, sinó que n'hi han que formen part del nostre ideal de persona, que tots hem de construïr i perseguir. Ara bé, cal veure quin ideal és racional, ben construït, i quin no, quin és exterior, i quin és interior, quin ens fa mal i em d'abandonar, i quin hem de perseguri, de batallar.
Una combinació doncs, per alleugerir la "musterbation" que alguns fem, i que a mi personalment em crea malestar. De la "masturbation" ja en parlaré un altre dia...
Albert Ellis va fer aquest joc de paraules per definir la tendència a incorporar els "must" (tenir que) a la nostra vida. Fas "musterbation" cada cop que actues com sents que tens que fer encara que prefereixes una altra forma de comportament.
Fragment de Neurosis and Human Grouwth, de Karen Horney, pàgina 81:
"Los debes y deberías siempre producen una sensación que aumenta a medida que la persona trata de actualizar sus "debes" dentro de su comportamiento... Más aún, debido a la externalización del proceso, los "debes" siempre contribuyen a perturbaciones en las relaciones humanas de una u otra manera."
Es una terribla guerra, la guerra neurótica del "faig això i actuo així", o "sento tal y expreso tal", i la del "tindria que fer això i actuar així" o "sentir tal cosa y expresar tal cosa". Potser, al meu entendre és la pitjor batalla neurótica que és pot donar dins de la ment d'un neurótic (encara que crec que tothom té una mica de "musterbation").
Recordo de molt jovenet, uns catorze anys, que vaig veure un video il·lustratiu, en que un noi es masturbava per primer cop, i es veien primer tot de coets artificials i colors, i de sobte un nit amanaçador assenyalant al noi i l'habitació i al mateix temps l'habitació s'enfosquia tenebrosament.
Recordo la meva primera "masturbation", però no recordo la meva primera "musterbation". Va ser més o menys com la del noi del video.
Com dic, és horrible, fer, sentir, actuar, i que el teu cap a tot temps et vagi recordant com tindries que sentir, fer i actuar.
Es una escició entre la teva persona i la teva voluntat de ser persona. Com eliminar-ho? Ni idea, sincerament. Suposo però que per un cantó fent una mica dels "tinc que", aquells que hem creat únicament per la nostra pròpia percepció de com hauriem de ser, i sabent eliminar totalment aquells que ens han sigut imposats pel nostre medi, els nostres pares, la nostra societat. A l'hora que acceptar-nos un pèl més i baixar el nostre nivell d'exigència (amb nosaltre mateixos); quin mal hi ha en aixecar-se un dia a les dotze, o tenir la cuina feta un drap, o anar vestits antiestèticament, si a nosaltres ens ve de gust?
Però a diferència del autor que he llegit, no crec que haguem d'eliminar tots els "tinc que", perquè ens crein malestar o inconvenients, sinó que n'hi han que formen part del nostre ideal de persona, que tots hem de construïr i perseguir. Ara bé, cal veure quin ideal és racional, ben construït, i quin no, quin és exterior, i quin és interior, quin ens fa mal i em d'abandonar, i quin hem de perseguri, de batallar.
Una combinació doncs, per alleugerir la "musterbation" que alguns fem, i que a mi personalment em crea malestar. De la "masturbation" ja en parlaré un altre dia...
1 comentaris:
D'acord, un altre dia...
Estic d'acord. Moltes vegades seguir els deures dels altres no es mes que musterbarlos amb els nostres actes tot i que necessitem dels rituals per sobreviure amb armonia...
Sembla noi que llegeixis les 24 hores del dia.
¿Parlem un altre dia?
Publica un comentari a l'entrada