dissabte, 23 d’agost del 2008

Rosa




Avui he escoltat que és el teu sant, que avui és santa Rosa. Saps bé que no celebro els sants, però jo crec en tot el que tu creies. I jo crec per tu en tot en el que tu creies.

No crec en Sants, no crec en gaires coses. Però per tu les crec.

Saps bé que et trobo a faltar, que ets el que més he estimat en aquest món. I una de les poques coses que recordo sempre nítides, d'ahir, i del gran ahir.

Recordo quan m'adormia al costat del teu llit, en un altre llit igual, però sent el meu cos tant petit. Recordo els teus dinars, els teus sopars, les teves mans sempre sobre la meva cara.

Sé que t'estimo.

Espero un dia, poder fer, poder viure, tant com tu, per tu Rosa meva, per tu i per mi, que sóc net teu.

La gent tant sols mor quan ja ningú els recorda, i tu encara viuràs molts anys.

2 comentaris:

mnserrat on 23 d’agost del 2008, a les 18:50 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mnserrat on 23 d’agost del 2008, a les 18:51 ha dit...

La gent que ha donat vida es portadora de vida i aixi mai finalitza el temps d'estimar-la.

Moltes felicitats, no recordo el sant de la meva avia. La veritat es que no he anat a portar-li flors...

No se pas si ho voldria...

Jo crec que ella es mes aprop que el cami de pujada que va fer al ultim moment.

I segur que entre avies ja hi ha hagut alguna xerrada per saber com es tracten els seus nets...

(no les escoltis...) ¿I si diuen que es hora d'anar a dormir?

Moltes felicitats, mil petons i un somriure de part meva.

Siguis on siguis, no et preocupis, ell es feliç.( li costa pero poc a poc ho reconeixerà)

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template