El poema és del personatge "Nono" que surt al llibre "Odio las mañanas", i és un près de la pressó que comparteix edifici amb Jean-Marc Rouillan i passió per les lletres. És un poema senzill, poc complicat, però que quan el vaig llegir llegint el llibre, em va fer tancar el llibre i reflexionar una miqueta. A mi m'agrada:
Dices que amas las flores
y las cortas.
Dices que amas los pájaros
y los enjulas.
Dices que me amas
por eso me asusto.
Realment l'home té aquesta cara, la de dir que estima un fotiment de coses, i ja veiem com es comporta amb elles. He conegut gent que deia estimar els ocells més que a qualsevol cosa, i entrar després acompanyat per ells a una habitació, i veure en ella una minipressó d'ocells, incomunicats, en cel·las petites, i un sobre de l'altre (no estarien millor al bosc? Vaig preguntar).
De certes persones em preocuparia que em diguessin que m'estimen doncs. De l'humanitat em preocupa que digui que fa les coses per amor (per amor a Déu, per amor al món, per amor al país, a la bandera...),ja que per aquest "amor", s'han arribat a fer les coses més horribles del món.
Gracies Nono per la teva bonica poesia.
2 comentaris:
A mí también me ha pasado que leyendo libros con poemas así, he tenido que cerrar el libro y ponerme a reflexionar sobre todo el contenido que en muchas ocasiones encierran unas pocas palabras.
Un saludo.
Si Fermín, creo que es un poema sublime, no conocido, y sencillo pero directo. Además de alguien, que lo escribe seguramente sin mucha cultura, y entre cuatro rejas.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada