divendres, 17 d’octubre de 2008

"Tus zonas erroneas", de Wayne W. Dyer



Tus Zonas Erróneas
Wayne W. Dyer (Ed. DeBolsillo)
320 páginas.
Idioma: Español
ISBN: 8497593936. ISBN-13: 9788497593939
(2003).


Mirar: http://tuszonaserroneas.blogspot.com/

(...)

Yo quiero viajar lo más lejos posible
Quiero alcanzar la alegría que hay
en mi alma,
Y cambiar las limitaciones que conozco
Y sentir como crecen
mi espíritu y mi mente.

Yo quiero vivir, existir, "ser",
Y oír las
verdades que hay dentro de mí. (...)

(...)

El estado de salud es un estado natural, y los medios para lograrlo están dentro de las posibilidades de cada uno de nosotros. Personalmente creo que una combinación bien equilibrada de trabajo, reflexión, humor y confianza en sí mismo son los ingredientes que se necesitan para vivir una vida eficiente. Yo no creo en las fórmulas fantasiosas o en las excursiones históricas para adentrarse en tu pasado personal y descubrir que el "paso de los pañales al retrete" fue hecho en forma torpe y brusca y que otras personas son las responsables de tu infelicidad.

(...)

Sobre la justicia:

(...)Si el mundo estuviera tan organizado que todo tuviera que ser justo, no habría criatura viviente que pudiera sobrevivir ni un solo día. A los pájaros se les prohibiría comer gusanos, y habría que atender a los intereses personales de todos los seres humanos.(...)

____________________________________________________________________

Un llibre excepcional en el camp de l'ajuda, tot i que data de la década dels anys setanta, per mi va ser una sorpresa (personalment) el veure la seva datació, ja que tot i tenir més de trenta anys (i ja se sap que en el camp de la psicologia tot canvia ràpidament), pugui tenir tal validesa a dia d'avui encara.

Del llibre, principalment n'he tret unes quantes reflexions, que al meu perer són molt importants, tot i que clar, el llibre aborda molts aspectes de la psique humana, i del que l'autor Wayne Dyer n'anomena zones errònies.

Per mi, i personalment, la conclusió que m'ha ajuda't Wayne Dyer a fer, és bàsicament que la meva felicitat, la meva satisfacció personal, i el meu pensament (com a més important), estàn en les meves mans única i exclusivament.

Aquesta afirmació, aporta un alt grau de llibertat, ja que ens ve a dir, què tots som amos i senyors del nostre pensament, i que aquest ni està predisposat, ni controlat, ni molt menys lligat de manera inevitable al nostre passat (llunyà o recent).

A vegades, sincerment, he pensant profundament allò de "però no hi puc fer res, sóc així, aquest és el meu pensament, no en tinc un altre". I aquest llibre, m'ha fet adonar, que si bé que és cert, que la base biològica existeix, i que els ciments biogràfics també, cada dia puc anar construïnt el meu pensament i el meu ser, i que ni molt menys estic lligat i per sempre a un pensament esclau.

Tots som el que pensem. Sense dubtes. I en certa mesura podem elegir què pensem, i què volem ser, en conseqüencia.

Com dic, el llibre però tracte de molts aspectes de la personalitat i el que ell anomena zones errònies, i clar, no he fixat pas tota la meva atenció en tots els capitols, així que per exemple, en el capitol de l'ira i els atacs d'ira, en prou feines i he prestat atenció (doncs mai experimento atacs d'ira gairabé).

He copiat el fragment que inicia el capitol que parla de la justicia perquè el trobo molt rellevant, sense dubtes per la meva persona.

Sempre busco la justicia, el que és just, comportar-me de manera justa cap a mi i cap els altres. Cerco i cerco la justicia, i veig que aquesta és fugisera, o que gairabé és un mite antic. Dyner ens deixa ben clar que la justicia no existeix, i que el món, en el fons i des dels seus inicis, és injust i continuarà sent injust.

Si he parlat de molts pros, m'agradaria parlar de contres:

Trobo però que és gairabé una biblia del fanatisme cognitiu-conductual. I l'autor a vegades peca d'agoserat o fanàtic de les seves idees. Si bé trobo cert que a vegades no ens treu d'enlloc anar a buscar i mirar el nostre passat, trobo gairabé disperatat pensar que podem canviar tot el nostre pensament, totes les nostres infelicitats, per més que ho desitgem, sense fer una mirada profunda i crítica (no en sentit negatiu) del nostre ser més profund. Les coses no són així de fàcils, crec jo.

Per altre cantó, trobo un excés de culpabilització de les idees, creences, i maneres de fer que ens ofereixen els pares, amics, i societat. No podem trencar radicalement amb tot, ni tot el que ens han ensenyat és dolent. Trobo que a vegades fa un excès en la culpabilització doncs, i en el radicalisme. No tot el que ensenya la societat, ni les escoles, ni els pares, es dolent i maliciós per al ser humà.

Igualment i ja que n'he parlat, trobo que a vegades ens porta a una postura massa fàcil. Així doncs, en el tema de la justicia, crec que ens podriem acomodar pensant "el món és injust, així que ja està", i crec que els idealismes utópics, encara que són nocius com a dogma de fè, no s'ha de deixar de banda mai. Per tant, considero que l'humanitat i els homes han de continuar lluitant per un món més just, tots nosaltres hem de continuar lluitant per comportar-nos de la manera més justa possible, en tots els aspectes.

Si tot fora tant fàcil, que han estat fent tants fins ara tants filòsofs, psicòlegs, i pensador, buscant i cercant coses tant fràgils com l'ètica correcta, la moral correcta, i els motius del comportament i el ser del ésser humà.

Tot i així, reconec que potser és el millor llibre dels catalogats d'autoajuda que he llegit. I com dic, n'he pres nota i he interioritzat d'ell, moltes coses.

2 comentaris:

Intza on 17 d’octubre de 2008 a les 10:11 ha dit...

Hola !!
Es buena la peli eh!!
Descárgatela que no durará mucho.
Que pedazo de actor, mi favorito !

difistinto on 18 d’octubre de 2008 a les 9:19 ha dit...

Cert es que els llibres que poden fer remoure els pensaments de un gran nombre de gent son aquells que mes proporcionen a la societat. En realitat, existeixen actuals en varies generacions perque en el sentit de l'autoresponsabilitat dels actes i els pensaments encara som molt primitius.

Pero crec, amb sorpresa crec... que ets habil i agil en el acte de millorar-te. Llegint o vivint. Parlo amb certesa perque ho veig cada dia nou que et conec.

M'encanta llegir els teus comentaris sobre llibres.

Jo fa temps que no llegeixo un llibre que em despereti. Potser, ara que saps qui soc, em podries recomanar alguna lectura que m'impacti.

¿Quina lectura em podria sorprendre?

Potser la continuitat del llibre que resguardes al teu ordinador...

Petons, Montse.

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template