Plor de Sòcrates,
que desperta mitges nits;
espant de paraules, clares,
plegats estirem sobre el llit
dos cossos joves, poc envellits.
Plor de Sòcrates,
que s'abraça contra el pit,
caic en cascada (em recordes?)
sobre un remolí, de l'ànima nua,
una espiral salvatge; del cor crit.
Plor de Sòcrates,
perquè plores amantis meva?
Si ja no existeixen les navalles
ni les estisores que tu vas tenir;
plora, si sobre el meu cor, plores...
* Fotografia: Retrat de Gala, de Salvador Dalí i Domènech. Presa al museu Dalí de Figueres.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada