dilluns, 10 de novembre del 2008

Més lluny de les muntanyes





De petit, de ben petit, amb un sis anys, recordo anar a una festa, i escoltar aquesta cançó, però la versió original de Sopa de Cabra, durant molts anys fou la meva cançó preferida. L'escoltava sense parar, sempre, un cop rera un altre.



4 comentaris:

mia on 11 de novembre del 2008, a les 12:34 ha dit...

Qué precioso espacio tienes,

llevo tiempo explorando

acariciando...

♥♥♥besos♥♥♥

maria varu on 11 de novembre del 2008, a les 13:07 ha dit...

Anzili intueixo que ets un romàntic.
Aquest manera de ser segons com et farà passar males estones i al mateix temps en viuràs d'altres indescriptibles. Sempre anem pensant amb el que hi ha més enllà de l'horitzó, en que demà trobarem... qui sap el què... i el temps, l'instant, l'ara ens passa pel davant sense adornar-nos.
Et deixo una frase que em va escriure un amic molt estimat:
"Amar es el verbo más bello. Ama quien se sirve a si mismo y se entrega a los demás."
Té molt de cert aquestes paraules.

Una abraçada.

cosmofonio on 11 de novembre del 2008, a les 13:41 ha dit...

Siempre recordaré la primera vez que vi a Serrat en directo, porque... me colé en el concierto ;)

Y también porque salí cantando sus canciones y declarando mi admiración eterna por él. Entonces era sólo un crío (yo, no Serrat, jeje), pero luego compré y escuché muchos de sus discos y, te diré una cosa: con Serrat aprendí a apreciar la bella musicalidad del catalán y a desterrar todos los prejuicios, basados en la ignorancia, que pudiera tener hacia Cataluña, sus gentes, sus tierras o su historia.

Porque los prejuicios, en todas partes, siempre surgen de la más total ignorancia...

¿Cómo olvidar "Temps era temps" o "La tieta"? Ainss.....

Bueno, que me enrollo.

Preciosa también la canción del vídeo de este post (y qué original queda con esas imágenes). Interesante blog, volveré con más tiempo. Un abrazo.

[Siento usar el castellano, español, o como se llame]

Cristina on 26 de novembre del 2008, a les 1:57 ha dit...

Tens tota la raó, aquesta versió millora amb escreix la de Sopa de cabra, que particularment per a mi té un estimable record. Agraeixo els teus comentaris i el teu enllaç. I prometo llegir-te sovint.

Una abraçada

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template