dilluns, 2 de març de 2009

Paisatges (IV)



                        V

 

Desembre

 

            No vindrà cap més desembre, germana.

            D'ara endavant tots els anys sempre

            se m’acabaran per novembre, des d'ara

            i fins al gran demà; cap més no en vindrà.

            La tardor se’m farà eterna, la neu no cobrirà

            les meves teules, ningú no farà ninots al pati

            de davant de casa meva; ja sols n'hi hauran

            al pla dels infants que a fer-se grans no temen,

            i que mal i quedar xops continuen juguant

            a cercar dolls d’aigua per on corrent passar

            un rera l’altre rient del darrer i empaitant-se.

            Malgrat i que no pari de veure caure les fulles

            dels meus roures, i que tot se’m tenyeixi de groc

            sense que l’escalfor de les llars de foc mai arribi,

            i que el fred ja no tingui abric ni llit on guarir-hi

            les tremolors que el dia li dona amb el seu gran deliri.

            Malgrat Nadal hagi mort; tu seràs el raim i l’any nou,

            el regal al despertar-me, aquella neu que tant m'agrada,

            les cançons a totes les cantonades, els homes de roig

            cargant sacs de ninots a l’espatlla, les boles de plata

            reposant a sobre d’arbres a mig caure, els mitjons

            que deixava clavats a la finistra plens d’esperança,

            les correcuites a casa  l’amic a jugar amb les armes,

            els turrons que mai m’acabava; les neules blanques.

            Malgrat tot, germana, tu seràs com el finat desembre.

I és que farien falta tres inferns amb tres claus ardents

            perquè jo et deixés a tu algun jorn! Perquè jo et deixés;

              deixés d'estimar-te.

 

Text: de "Paisatges del Desencant", Alexandre Moreno i Navarro

Fotografia: Anzili

 

4 comentaris:

SHEREZADE on 2 de març de 2009 a les 22:16 ha dit...

QUE BELLEZA DE FOTO ANZILI
¡¡HAY TANTO DENTRO DE ELLA ,QUE DARIAN GANAS DE METERSE DENTRO!!
MIL BESOS Y ESPERO QUE ESTES BIEN.
SHERE

Yurena Guillén on 3 de març de 2009 a les 13:59 ha dit...

Un año de once meses? Borrar todo lo que conlleva el mes de Diciembre? Cuanta nostalgia, aunque, al final brota una frase de amor.
Me ha gustado mucho, Alex. Aunque sigo haciéndome un lío con el catalán. jajaja
Un abrazo grande.

Lluvia on 4 de març de 2009 a les 8:57 ha dit...

Uy vaig deixar asi un comentari ahir, i avui no esta, no el reberes?

Lluvia on 4 de març de 2009 a les 9:24 ha dit...

Doncs ho reitere...que m´agradat tant la foto com el text que l´acompanya (tot açó t´ho vaig dir d´una forma més poetica, però clar avui en el refredat no estic jo per a molta història)...
A mi m´agrada el mes de decembre...malgrat que signifique que després arriva el 11 de gener i altra vegada a complir anys jejeje
No sabia que tenies una germana, més petita?
Un abrasot

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template