dilluns, 25 de maig de 2009

Diuen que la pell és freda
























Diuen que la pell és freda


Diuen que la pell és freda;
qui sap si potser ho diu el gel,
quan parla amb la nit de desembre.

Diuen que la pell és freda;
que no sent la cremor de la bellesa,
ni l’escalfor d’un cos, que fa perdre's.

Però la meva no,
tot i que si us toco amb els dits,
segurament notareu calfreds, sempre.

No puc mudar d’esperit,
per més que jo ho intente!

No puc no acariciar
cada boca, cada orella, cada ventre;

la bellesa no en sap,
(no gens) de límits ni de fronteres…

Deixa’m que et desitgi,
ara que no visc tant a dins del vespre.



En algun lloc del meu segon desig
26 de maig de 2009-05-26
Alexandre Domènech


Safe Creative #0905253722818

5 comentaris:

Rústica on 26 de maig de 2009 a les 0:16 ha dit...

oooh! és preciós!!

potser la pell és freda, però ens transmets calor com a escriptor i com a persona!!!!

Un petó!

Carmen.

Lluvia on 26 de maig de 2009 a les 4:16 ha dit...

"Ara que no visc tant a dins del vespre"...Insuperable!!!
La pell pot ser freda, però es una protecció pq envolta tota la màgia que portem dins nostre.
Tot bé? Ja fa molt que no se res de tu, espere que genial. Jo amb ganes d´estar a meitat de juny i que acave la renta. Preparat per a demà? Ah et vaig contestar...sí, totes les frases son meues, llevat de la de "que es fotografia?"....
Un abrasot.
ANA

yurenaguillen on 26 de maig de 2009 a les 13:25 ha dit...

Un poema assossegat, íntim i bonic ... Com un alè nou i inesperat.
La pell deixa de ser freda quan ens unim a un altre cos que anhelem.
Una abraçada.

trapezista on 27 de maig de 2009 a les 3:22 ha dit...

I permeable. I impermeable.

Ahir eres a la Seu. Ahir em van passar unes fotos de la Seu. La Vella.

La tribu de las letras on 29 de maig de 2009 a les 6:02 ha dit...

La pell las feta mágica amb aquest poema, m´agrada moltissim!!
Un beset-lyria

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template