Séneca.
__________________________________________________________
- Mira, la pedra d'ahir.
La seva veu es distorsiona, greument un moment, i agudament tota l'altra estona. Els seus ulls no canvien de to, però si la seva veu, i les paraules van pujant i baixant per l'especie de tobogant que sembla ser la meva oïda.
- Perquè t'hi tornes a ensopagar?
Diuen, que el què fa més mal, és la veritat. Així que li dic una mentida. I ella, em diu una veritat, dura i punyent com el meu nom (que ahir em vàren dir que ve de França, tot i que jo prefereixo pensar que ve dels avis dels meus avis).
Encenc un cigarret d'aquells que vaig dir que mai més fumaria, i bec una cervesa d'aquelles que vaig dir que mai més beuria a mitja tarda.
- Mai canviaràs, Arnau.
Quans éssers vius han canviat en vida? Quantes espècies han estat capaces de canviar en una sola generació, sense esperar a les generacions següents? Cap, cap ni una.
Les persones no canvien mai, simplement aprenen a dissimular, a amagar, a maquillar.
- Però a tu et fa mal, i sempre dius que vols ser feliç!
La felicitat? La felicitat no és un estat. És un mecanisme, una manera de percebre la pròpia realitat.
- No t'enganyis. La felicitat és saber apartar d'una punyetera vegada la pedra quan se't torna a posar davant, de deixar de fumar abans de que t'ho digui el metge, i de fer no tot allò que somnies, sinó tot allò que et proposes.
Tens raó. M'en vaig a dormir que la cervesa en dejú m'ha marejat...
Relat: Alexandre Domènech i Montserrat
Fotografia: Alexandre Domènech i Montserrat
3 comentaris:
Efectivamente, le gente nunca cambia y mucho menos, si no se lo propone. Sólo vamos evolucionando, intentando soportar el paso del tiempo, intentando protegernos de lo cruel de su condición. Y la felicidad???... La felicidad no existe. Sólo momentos efímeros, escasos e inesperados de felicidad.
Un post reflexivo y distinto a los anteriores.
Un abrazo grande.
Crec que cadascú vivim a l´interior que proyectem.
I m´agrada descobrir que de vegades soc feliç.
Pense que canviar les costums de tant en tant es el millor que podem fer.
Besets-lyria
Hola amiiic!!
he passejat pel teu bloc :D jeje! com sempre tu i l'art lligats ;-)
Moltes gràcies pels comentaris del meu bloc, ara parlava amb el meu amic, amb qui has fet el debat, diu que amb tu es pot parlar... ;-) I ja li he dit que ets un tio genial jaja! M'encanta la gent civilitzada, donant opinions contràries però sense que hi hagi cap problema: enhorabona!
Gràcies una altra vegada, a veure si ens trobem per parlar una estoneta.
Una abraçada ben forta!
Publica un comentari a l'entrada