dijous, 26 de novembre de 2009

T'estimo, t'estime, t'estim




Imatge:

Alice in SoL's Land - Part I by ~SoLbizaRk


I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.


Fragment de “Menuda”, cançó de Joan Manel Serrat.


T’estimo, t’estime, t’estim.



Oblido bé els vint-i-nou anys que tinc darrera,


però recordo els vint-i-nou que tinc per davant,


recordo bé què en ells tu hi ets,

que mires sempre amb els mateixos ulls d’estima,

i el mateix somriure de cirera entre xocolata,


recordo totes les nits de somnis,

de malsons,

de febres,

de somriures,

de petons,

d’abraçades,

de fred,

de calor,

de plaer,

de roncs (fluixets),

de suors,

de gots d’aigua,

de llibres oberts,

de llibres tancats,

de cançons a l’orella,

i d’olor a canyella;


oblido bé tots els dies en què no hi ets,

fins i tot ara, que no hi ets gens,

o lluny,

o en uns altres braços,

o en un altre parlar,

o en una altra veu,


però recordo sempre que hi ets,

a partir d’ara, o de l’any que ve,


sempre què

un petó meu

cau en forma d’abraçada,

de mà sobre l’espatlla,

de copet al teu genoll,

o mig bes als teus llavis,

és un ahir menys i un demà més,


suposo què és perquè

t’estimo, t’estime, t’estim,


tant com a la paraula,

els versos,

la tonada,

Serrat i les seves cançons,

o la llengua en què t’ho dic.


Alexandre Domènech

en algun lloc d’un camí a mitges

26 de novembre de 2009

Safe Creative #0911265018023

4 comentaris:

Rústica on 27 de novembre de 2009 a les 3:23 ha dit...

Jooo Alex cada dia m'agraden més el teus poemes!

Ara m'he enganxat encara més a la manera d'escriure que tens! i a més m'inspires!

una abraçadaa! ;-)

Carmen.

Elvira FR on 27 de novembre de 2009 a les 14:01 ha dit...

Molt bon poema Alexandre! Una braçada filopoètica!

GAIA on 29 de novembre de 2009 a les 5:59 ha dit...

Bonic poema d'amor!
Salut!

Yurena Guillén on 2 de desembre de 2009 a les 1:51 ha dit...

Buen poema, en la línea de los anteriores, con exordio inicial.
Es una idea muy original. Olvidar lo que no fue y recordar lo que será de manera dulce, delicada y serena. Parece un poema más sencillo de lo que en realidad es y eso, precisamente, es lo que destacaría.
Un abrazo grande.

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template