, originalmente cargada por c a l i d o s c o p i।
No ets tu.
No ets tu,
sinó què és el que tu ets dins meu,
com no és el so
que surt d’un altaveu,
i que algú en diria simples ones,
sinó que és un record,
o
una sensació de petó prolongat,
o
un deler de llit tou i moixaines,
o
un viatge al Cercle Polar Àrtic,
amb forma de cançó
sortint de la ràdio del nostre bar.
No ets tu,
el que tu veus en el mirall,
ni el que sents en el contestador de veu,
quan t’escoltes a tu mateixa,
parlant trista i sentint-te estúpida
per parlar a una màquina, fent veu de màquina,
sinó que és el que jo veig en tu,
i jo no veig uns llavis,
veig un somriure perenne,
i jo no veig uns ulls bruns,
veig una foscor que il·lumina el sens sentit,
i jo no veig uns peus silents i petits,
veig uns peus que faran un camí tant enorme,
tant llarg
magnífic
meravellós
i dolç
que sóc jo qui sent tenir els peus,
petits com un nin de sis anys,
silents com una nit al cim,
delicats com na fragilitat,
i no ets tu,
aquesta dona que veus,
que veuen,
que s’esmuny entre la massa
i confonen per massa (errant-se),
sinó què és el que ets dins meu:
llum – foscor
nuesa – llana atapeïda
desig – un No
sempre – mai
felicitat – l’ara
Tu – Jo.
En algun racó d'un desig de primavera
Berga, a 4 de març de 2010
Poema: Alexandre Domènech
Fotografia: Laia S. Sistach
5 comentaris:
Ets un poeta-filòsof Alexandre...t'hauríem de dir Alexandre el gran poeta-filòsof! Una poesia ben profunda...que al principi em recordava la filosofia de Descartes, els sentits que ens enganyen i no produeixen cap coneixement de fiar....el que sé que ets tu i no ets pas l'olor, ni la imatge...ho se´amb la raó és a dir amb la meva ànima, amb el meu jo
És molt maco aquest, però em segueix encantant el de "com ho fan les flors"
Fantàstic llum entre la foscor!! molt paregut al que jo he dit en la meua entrada.
Com va tot perla?? Espere que molt bé!! Un mega abrasot d´aquesta valencianeta!
m'he quedat més fascinada en aquests 40 minuts que t'agafes abans d'anar a dinar, pensant en la massa com s'erra massa... com per tu dins teu hi ha llum i foscor, tal com la veus vestida o no dins del desig en que sempre o mai aconseguiras en un racó de primavera.
molta sort, Àlex.
Jo tampoc em trobo mai en un mirall. ^^
Publica un comentari a l'entrada