dijous, 4 de març de 2010

No ets tu.




, originalmente cargada por c a l i d o s c o p i

No ets tu.


No ets tu,

sinó què és el que tu ets dins meu,


com no és el so

que surt d’un altaveu,

i que algú en diria simples ones,


sinó que és un record,

o

una sensació de petó prolongat,

o

un deler de llit tou i moixaines,

o

un viatge al Cercle Polar Àrtic,


amb forma de cançó

sortint de la ràdio del nostre bar.


No ets tu,

el que tu veus en el mirall,

ni el que sents en el contestador de veu,

quan t’escoltes a tu mateixa,

parlant trista i sentint-te estúpida

per parlar a una màquina, fent veu de màquina,


sinó que és el que jo veig en tu,


i jo no veig uns llavis,

veig un somriure perenne,


i jo no veig uns ulls bruns,

veig una foscor que il·lumina el sens sentit,


i jo no veig uns peus silents i petits,

veig uns peus que faran un camí tant enorme,


tant llarg

magnífic

meravellós

i dolç


que sóc jo qui sent tenir els peus,

petits com un nin de sis anys,

silents com una nit al cim,

delicats com na fragilitat,


i no ets tu,

aquesta dona que veus,

que veuen,

que s’esmuny entre la massa

i confonen per massa (errant-se),


sinó què és el que ets dins meu:


llum – foscor

nuesa – llana atapeïda

desig – un No

sempre – mai

felicitat – l’ara

Tu – Jo.


Safe Creative #1003045686979



En algun racó d'un desig de primavera

Berga, a 4 de març de 2010

Poema: Alexandre Domènech

Fotografia: Laia S. Sistach

5 comentaris:

Elvira FR on 4 de març de 2010 a les 15:45 ha dit...

Ets un poeta-filòsof Alexandre...t'hauríem de dir Alexandre el gran poeta-filòsof! Una poesia ben profunda...que al principi em recordava la filosofia de Descartes, els sentits que ens enganyen i no produeixen cap coneixement de fiar....el que sé que ets tu i no ets pas l'olor, ni la imatge...ho se´amb la raó és a dir amb la meva ànima, amb el meu jo

Laia on 5 de març de 2010 a les 2:16 ha dit...

És molt maco aquest, però em segueix encantant el de "com ho fan les flors"

Lluvia on 5 de març de 2010 a les 3:48 ha dit...

Fantàstic llum entre la foscor!! molt paregut al que jo he dit en la meua entrada.
Com va tot perla?? Espere que molt bé!! Un mega abrasot d´aquesta valencianeta!

Laia on 5 de març de 2010 a les 8:52 ha dit...

m'he quedat més fascinada en aquests 40 minuts que t'agafes abans d'anar a dinar, pensant en la massa com s'erra massa... com per tu dins teu hi ha llum i foscor, tal com la veus vestida o no dins del desig en que sempre o mai aconseguiras en un racó de primavera.

molta sort, Àlex.

Vinz on 14 de març de 2010 a les 4:56 ha dit...

Jo tampoc em trobo mai en un mirall. ^^

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template