dilluns, 28 de juny de 2010

Els ulls eren estaques en la mar


Imatge: Daniel Camacho www.danielcamacho.net


Els ulls eren estaques en la mar


Tant se val, diran les estrelles,

si ahir era ahir i avui és avui…


Si el que no va ser,

ja no és ara mateix,

que la vida és existència

i existència és ocórrer.


Tant se val diran les gotes

i els núvols que les deixen

despenjar-se entre l’oxigen...


Que no hi ha mars a Mart,

que hi varen ser, segurament,

¿però qui ho recorda ja?


Que la nostra ment no és de terra,

i la pilota cau al terra per la gravetat,

i no que creem el terra al llençar-la;


els ulls eren estaques en la mar,

una mar que no va existir ni existeix

més que en la meva ment i en el coixí

d’un llit que va perdent el record ja,


els teus ulls són fars en el mar mort,

que sempre miro quan perdo el nord,

i desitjo altre cop somnis de truita,


o malsons de

no beso

no toco

no xuclo

no escolto

no abraço

no sento

no oloro

no premo

no prenc


més que aquest llençol i aquesta nit

d’estrelles que parlen d’un món

on ja no existeix més que el què existeix.


Alexandre Domènech

En algun lloc del fum d’un mini havà

A 27 de Juny del 2010


Safe Creative #1006286689587


6 comentaris:

Elvira FR on 28 de juny de 2010 a les 4:01 ha dit...

Ben retrobat Alexandre el poeta,on ja no existeix més que el què existeix....entre les mirades dels ulls que eren i no eren estaques en la nit..i aquell coixí ....sàpigues que el no, el negar és una manera d'afirmar i d'afirmar-se.....se't trobava a faltar ...

Lluvia on 21 de juliol de 2010 a les 9:04 ha dit...

Compartisc les paraules d´Elvira... i adherisc, el teu llibre no es pot comprar a les llibreries???.
M´agradaria tindre´l, un abrasot

Eva Ventura on 27 de juliol de 2010 a les 18:16 ha dit...

A vegades tinc la sensació que el temps s'atura, sobretot en les nits estrellades. Durant uns instans m'abandono al record i m'oblido de que estic amb un altre.

El teu poema m'agradat.

Eva Ventura on 28 de juliol de 2010 a les 14:26 ha dit...

Gràcies per passar per casa meva.

Petons desde el Delta.

Ricardo Miñana on 25 de setembre de 2010 a les 12:26 ha dit...

Profundo y bello poema,
un placer pasar a leerte.

Que tengas un feliz fin de semana.
un abrazo.

GAIA on 24 d’octubre de 2010 a les 9:21 ha dit...

M'ha agradat el teu poema
Una abraçada

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template