dilluns, 3 de maig de 2010

Lamoureux 1735




Imatge de:

Eniko Szucs
(Rumania)


“Ningú es dóna compte de que hi ha gent que gasta excessiva energia per simplement semblar normal”


Albert Camus


Lamoureux 1735


T’estimo com un boig,


perquè si no t’estimés

amb tot el què tu ets

i ets capaç de donar-me,


seria un vertader imbècil,


i sincerament;

m’agraden molt més els bojos

que els imbècils – que n’hi ha més-.


Si el món fos de flors d’azalea,

de camamil·la i de melisma,


si tot el món fos Stradivarius

i tothom fos com Yehudi Menuhin

quan feia plorar tres-cents anys,


jo continuaria estimant igualment

a aquells cards de muntanya verda

que fan ombra a les cuques de llum,


als grills que desafinen perquè si,

als teclats Casio tocats per nens de déu anys,


a les pastanagues de fulles mig menjades

i a les patates – sobretot la vermella-,


perquè guarden sempre sota terra,

tot allò de bo que saben que tenen,


perquè no cerquen més que ser cor

que fa música, que fa Do Re Mi Fa

i fer de la delusió la única creença,


i el baladre sempre fa flors blanques

o roses per fer aconseguir la degolladissa,


i el carrer està ple de galls d’indi

que mouen les ales, les agiten, les obren,

per ensenyar a tothom que en efecte;

els cecs són cecs,


i el carreró està ple de sons comprats

i acomplexats per mostrar que els sords,

si ho són és per tenir massa sordesa.




Safe Creative #1005036187007 Alexandre Domènech
quatre de maig de 2010
en algun lloc d'un maig plujós

8 comentaris:

Laia on 3 de maig de 2010 a les 16:14 ha dit...

M'ha agradat tan, que me'l he llegit tres cops seguits. I saps que es allo que mes m'agrada? Perdre'm en cada paragraf perque tot l'enllaç en si em revifa l'anima amb aquells anhels aconseguits, frustrats i nostalgics.


Brutal, Alex, brutal...!

Elvira FR on 4 de maig de 2010 a les 4:40 ha dit...

Com sempre genial Alexandre! senzillament genial!

Elvira FR on 4 de maig de 2010 a les 4:43 ha dit...

Hi ha estrofes sublims però en destaco "i el carrer està ple de galls d’indi
que mouen les ales, les agiten, les obren,
per ensenyar a tothom que en efecte;
els cecs són cecs," Una abraçada Alexandre !!!

Laia on 5 de maig de 2010 a les 1:25 ha dit...

no hi ha comentari al món per descriure el que m'has fet sentir.

Gràcies

Mireia on 7 de maig de 2010 a les 3:50 ha dit...

Frase MAGISTRAL aquesat del Camus!!

La tribu de las letras on 18 de maig de 2010 a les 9:29 ha dit...

Es bonissím!!!
Dolçs, suau, reial. Com un passeig pel camp, pel món, pels sentiments més intesos que queden per sempre.
Molt acertada la frase del Camus i la imatge.
Una abraçada
lyria

GAIA on 30 de maig de 2010 a les 11:25 ha dit...

La poesia molt bona. M'ha agradat la frase de "m'agraden més els bojos que els imbècils -que n'hi ha més-. A mi també m'agraden més els bojos!
La frase d'en Camus és ben certa!

Lluvia on 31 de maig de 2010 a les 9:53 ha dit...

Els dels que més m´agradat!!! Vinc rapidament, en 4 dies em case....pero volia acomiadar-me fins a la tornada i desitjar-te mil motius per a seguir escrivint poemes alegres!!!!

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template