divendres, 24 d’agost de 2012

Moi je ne te quitte pas



Moi je ne te quitte pas

Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déja
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le coeur do bonheur
Ne me quitte pas” (...)

Jacques Brel Ne Me Quitte Pas

 



Ja no sé perquè el rellotge marca les hores,
i mira que m'ho havien explicat,
no recordo si era per la corda, pel moviment de la terra,
o per l'energia nuclear... Ara no queda res de racional ja.

M'agradaria entendre la teoria de les cordes,
per saber que dimonis faig aquí en aquesta habitació,
perquè sóc un bohemi de cor feble, teclat i cigar mort;

m'agradaria entendre la teoria de les espècies
per conèixer, perquè sóc l'únic home que ensopega
tres vegades amb una cadira en un passadís a les fosques.

Però si no sé ni comprendre perquè t'estimo,
perquè estimo tot allò que toco, i tot allò que escolto,
com vols que entengui d'on provenen les estrelles?

Tant sols sé que no et penso deixar
- ho sé ara, ahir i demà tant sols-
no em demanis perquè ni perquè no,
ja que si els llibres diuen que la terra no és plana,
el meu cor em diu (malgrat tot) que per tu sento amor. 

Alexandre Domènech
En algun lloc del meu cor perdut
23 d'agost de 2012.


Safe Creative #1208242168017

2 comentaris:

Elfreelang on 25 d’agost de 2012 a les 4:30 ha dit...

xapeau!

SeaSirens on 25 d’agost de 2012 a les 16:47 ha dit...

Ja som dos que ensopeguem les vegades que faci falta...
Increible olor la d'aquest poema.

Sea.

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template