dilluns, 5 de maig de 2008

Lila Amada



Lila Amada, més que ser una declaració d´amor, és un cant a l´art d´enamorar-se. No s´escriu per capturar el cor de ningú, més que el de qui l´escriu i el de qui el llegeix. Tot a partir d´un amor cert, d´un enamorament terrible i amagat dins de l´autor durant anys, en escriure´l sent més la necessitat d´escriure a allò que sent, que a aquella a qui estima.

Com l´enamorament mateix, i com el record de l´enamorament mateix, Lila Amada a vegades és dolç, altres romàntic, altres tràgic, i altres malenconiós. Aquest enamorament o retrobament amb l´amor, té inici, etapes, i final, com un fidel reflex del que és l´amor en moltes ocasions. Vol fer sentir amor per dins d´aquells que sentin amor, i solitud per dins dels que sentin solitud.

Bé, aquest és el meu primer llibre publicat, i és sense dubtes una barreja de sensacions estranyes. Per un cantó, el fet de fer-se públic una part de la meva vida, un any, que tinc bastant endarrera, ja que ara procuro mirar endavant, i per altra banda, el fet de que clar, qui publica en part ja és escriptor, doncs enlloc el donen el títol d'escriptor; per un altre cantó he de dir, que jo almenys no me'n sento molt d'escriptor, perquè crec que encara estic lluny d'escriure molt bé, però bé, potser és el meu etern perfeccionisme, el que em fa tenir aquesta sensació... Si les coses en mi no són perfectes no són... Quina mala manera de veure'm a mi mateix.

És però una gran il·lusió, estar a la "venta", que em llegeixin, i que a la botiga, al banc, pel carrer, etc. Em diguin que han comprat el llibre i que opinin, una gran experiència, sense dubtes!

Espero, que algun dia caigui a les vostres mans!

Àlex

3 comentaris:

difistinto on 5 de maig de 2008 a les 11:49 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
difistinto on 5 de maig de 2008 a les 11:51 ha dit...

Ha caigut a les meves mans i saps perfectament que guardes de poemes i paraules millors.

Pero enhorabona per aconseguir la primera publicació.

Un dia em fas un lloc al teu temps i m'ensenyes a escriure.

Petons.

M'agrada l'estil del blog.
;?

Anzili on 6 de maig de 2008 a les 10:00 ha dit...

T'he dit mai que per mi, ara mateix, la meva Lila Amada ets tu? Ja et vaig dir que per mi és una figura, encara que inspirada en algú real, però les coses a la vida es guanyen, i tu et mereixes de moment ser la meva Lila Amada.

Petons Lila Amada!

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template