No era Aya Mon, era Ayo!
Aquesta cançó em chifla, em superchifla (ara tinc ganes de parlar com un cursi!), abans treballava de carter enganxat a la radio perquè era "carter de carta i prou", (ara trobo a faltar la radio, però no puc perquè cada moment tinc que parlar), i aquesta cançó cada cop que sonava per la radio havia de parar de fer el qu feia i escoltar-la. Em recorda, a no sé, una barreja entre el Bob Marley, en Ben Harper. i la Lareen Hill.
És molt maca, m'agrada!
L'altra dia pensava en quin era l'art suprem, al meu entendre, ostres, quin dubte, si música, poesia, si pintura (aquets per mi en són els tres sense dubtes), de moment el que més em fa sentir és la música i la poesia, però més la música... Però quin és l'art suprem? Potser la música i la poesia junta, en forma de una cançó amb una bona lletra, qui sap...
2 comentaris:
OK!!!!
Ultimament no et deixes veure gaire per Difistinto.
¿molt ocupat?
OK!!!!
VInga , home, un petit comentari!
Dos segons del teu temps!!!
Je je
Publica un comentari a l'entrada