Renéixer en els teus braços,
és molt més que no morir;
és caminar cap al frunzir de les ales,
és notar el batec de la lluna i de l'alba
en el meu pit,
en les meves cames.
El teu parlar mai s'encalla,
per tant estimar.
Renéixer en els teus braços,
és molt més que no morir;
és sentir-te tant a dintre quan calles,
que el teu somriure em fa parlar,
és dur la teva mirada tant enganxada,
que ja sé on no vull anar:
allà on ningú ens separi, l'un de l'altre,
ni en cent anys de terra tendre al cau;
allà on la única enyorança sigui,
no haver-nos tingut, abans dels vint anys.
Renéixer en els teus braços,
és molt més que no morir;
és saber ja quin ventre trio,
per quedar-m'hi a dormir,
és saber ja quin ventre trio,
per parlar-li a mitja nit...
12 comentaris:
Hola noi!
Com va el final de l'estiu?
La película del jardinero fiel ja la vaig veure al cinema perque l'actor es el meu amor platónic,aquest i l'eddie jeje.
Es un actoras i encara es suau la peli, si sabessim tota la veritat sobre les farmaceutiques ens moririem.He trobat algunes págines que en parlen de tot aixó i t'espantes,ja et passaré els enllaços un altre moment.
Cuida´t !!
Hi han moments en el que les paraules neguen al cor expressar-se. Com ara , que tinc una nou invisible al meu coll.
"allà on la única enyorança sigui,
no haver-nos tingut, abans dels vint anys."
M'agraden aquets versos. M'encanta el poema, voldria ser el pensament que l'origina.
Molts petons.
Mon.
INTZA!!!!!!
A mi mai m'avises de les teves visites!!????
Que es això? Que he fet? ¿Ja no em dius res???
COm dira un que conec i coneixes...
No m'agada que no passis per difistinto.
Per comentar sense dir-me que no puc publicar!!
MOlt malament! Molt malament!
eeehhhhh
t'estàs convertint en un hoygan jajjajaja!!!!
esteu com una cabra ajjajajajajaaaaa.
Si sou els meus clients VIP home!!!
Us faré un carnet i tot au .
Petons !!!!
Hola Anzili me n'adono que això d'escriure els teus poemes a "correcuita" dóna molt de si... ¡caram! em quedo amb tot el que transmet el titol "Renéixer en els teus braços". Saber on ets i sentir-te joios es viure molts moments inexplicables.
Una abraçada.
Gràcies Maria, m'alegra molt que m'ho diguis... Si, darrerament miro d'escriure molt ràpidament, per no passar moltes hores davant d'un poema, com abans. Miraré d'escriure més!
Hola !!
Et recomano una peli que vaig veure ahir i em va encantar!
Es de dos germans,un nen de 10 anys i una nena d'uns 4/5 que troben una cosa a la platja i ja no et dic més.
Es una peli de ciencia ficció sencilla i molt inocent perqué els protagonistes son els nens, molt maca, si no l'has vist t'agradarà.
(Imagina que tens 10 anys quan la vegis)
Es diu "Mimzy,más allá de la imaginación":
http://intza-cine-online.blogspot.com/2008/09/mimzy-mas-alla-de-la-imaginacion.html
Bon dia!
Hola un altre cop!
he esborrat el teu comentari sense voler,m'he equivocat de tecla.
Gràcies per dir que està bé el blog!
I parlant de rutina, quin hivern més llarg ens espera.... a mi no m'agrada gens, que hi farem, paciència.
Cuida't molt!
he trobat una pagina nova de fotos
http://plfoto.com/1406555/zdjecie.html
Publica un comentari a l'entrada