Bé, un altre cop m'han demanat un poema per encàrrec, cosa que sincerament m'agrada de fer, però que a vegades penso que no sé ni per a què serveix, perquè en aquest món a mi personalment em cobren per tot (ara parlo mig en broma), i mai he vist ni un duro de tot el que he escrit (inclós el llibre), col·laboracions, etc. I clar nois, llavors demano una foto que m'agrada a un amic i em vol cobrar! (jeje).
Però bé a continuar escribint per vocació, suposo.
Res el poema és per un noi ja crescudet que fa seixanta anys, de caràcter fort i vital, molt viatger i amant de la muntanya, molt patriota podriem dir, i fortament ateo. Us el poso, espero que li agradi i que us agradi.
Per cert, la persona que m'ha demanat l'encàrrec canviarà l'autoria! (bé, és la meva germana i li ho permeto sols per aquest cop, i perquè l'he escrit en deu minuts).
Però bé a continuar escribint per vocació, suposo.
Res el poema és per un noi ja crescudet que fa seixanta anys, de caràcter fort i vital, molt viatger i amant de la muntanya, molt patriota podriem dir, i fortament ateo. Us el poso, espero que li agradi i que us agradi.
Per cert, la persona que m'ha demanat l'encàrrec canviarà l'autoria! (bé, és la meva germana i li ho permeto sols per aquest cop, i perquè l'he escrit en deu minuts).
Amiga meva la destresa.
Amiga meva la destresa,
regala'm mitja vida més
la teva plàcida mà esquerra,
per sortejar camins de serra,
i rodolar per pendents d'herba
fins arribar als cims de la saviesa.
Amiga meva la destresa,
ja fa anys que saps de mi,
doncs recorro al teu seny si s'erren
els designis dels humans,
els presagis del mal temps,
i la ruleta de la fortuna i la fortalesa.
Amiga meva la destresa,
regala'm mitja vida més
la teva plàcida mà esquerra,
per continuar aixecant amunt
als fills que com arbre creixen,
i acompanyant la dona que m'eleva.
1 comentaris:
Hola Anzili, les coses no es fan sempre perquè serveixin, les coses sempre s’haurien de fer pel fet de fer-les, perquè sí, perquè així ens plau. Sempre n'hi ha unes més que altres que ens agrada de fer, però si ens aturem a pensar-ho una mica allò que fem perquè ens surt de dins són les que més ens omplen.
No et sàpiga greu i pensa que durant uns instants has gaudit de fer allò que t'agrada.
Una abraçada amic.
Publica un comentari a l'entrada