diumenge, 25 de gener del 2009

Chega de saudade




Vai, minha tristeza
E diz a ela que sem ela não pode ser
Diz lhe numa prece que ela regresse
Porque eu não posso mais sofrer
Chega de saudade, a realidade
É que sem ela não há paz, não há beleza
É só tristeza, e a melancolia
Que não sai de mim, não sai de mim, não sai
Mas se ela voltar, se ela voltar
Que coisa linda, que coisa louca
Pois há menos peixinhos a nadar no mar
Do que os beijinhos que eu darei na sua boca
Dentro dos meus braços os abraços
Hão de ser milhões de abraços apertado assim
Colado assim, calado assim
Abraços e beijinhos e carinhos sem ter fim
Que é pra acabar com esse negócio
De viver longe de mim
Não quero mais esse negócio
De você viver assim
Vamos deixar desse negócio
De você viver sem mim

__________________________________________

Un dels meus gèneres preferits és la Bossa Nova, té quelcom que m'encanta. I si he de triar entre les veus de la bossa, em quedo la de Joao Gilberto, aquí acompanyat pel mestre  Antonio Carlos Jobim.

Recordo un dia, fa molts anys, que estava al Fnac, i em vaig trobar un bon amic, què és músic, i li vaig demanar que m'aconsellés un disc de Jazz, i em va aconsellar un de l'Stan Getz i Joao Gilberto, ara mateix un dels meus disc preferits des de fa temps. Ara mateix el meu saxofón preferit és el del Stan Getz, i la Bossa un dels meus gèneres preferits.

A part, he de dir que el portugués, després del català i el francès, és el meu idioma preferit, i bé, segurament per la seva melancolia, que és una llengua altament melancòlica.

Sempre em dic que m'agradaria aprendre portugués, tot i que sé que és una dels mils coses que vull fer, juntament amb el curs de cuina, el curs de fotografia, treure'm el títol de francès, etc.

Avui em sento altament trist, però bé, no entraré amb la meva tristesa avui.

Per cert: quan vaig estar a Galicia amb la meva família política gallega, em van explicar que "saudade" encara que vol dir solitud, es fa servir per una solitud melancólica amb enyorança, una traducció que no existeix en castellà o català. 

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per el teu comentari.

Ara començo a cantar 'Chega de Saudade', sí: no hi ha traducció. S'han escrit coses... hi ha un llibre 'A Filosofía da Saudade' de Ramón Piñeiro, no es que m'apasioni la trajectòria personal de l'autor però expressa, en part, basant bé el sentit de la paraula. Saudade no vol dir anyorar, això és morriña ... és un sentiment.

Tens un espai meraverllós. Ho aniré seguint!

Unha aperta forte,

Iria da Galvana.

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template