dimarts, 27 de gener de 2009

Et diré dolçament




Et diré dolçament,
que m'has fet bé,
però mal,
profund,
endins,
també.

Et diré dolçament,
que t'he estimat,
però ara pens,
per a què,
per a on,
si gens.

Et diré dolçament,
que l'amargor,
és amarga,
si a prop
la tens,
sents.

Et diré dolçament,
uns adéu si au's,
molt valents,
jo si volaré,
amb ells,
al vent.

Foto: Anzili
Text: Anzili

2 comentaris:

triste_vida on 28 de gener de 2009 a les 8:07 ha dit...

Si primer hi ha amor i despres hi ha mal, costa entendre perquè vas estimar...però quan estimaves no sabies com acabaria tot, sencillament gaudies dels moments...

Mentres segueixis volant que mes dona el passat? L'important es que val mes la teva força per tirar endavant que no la situacio que es visques!

Petons

triste_vida on 28 de gener de 2009 a les 10:03 ha dit...

No cal que em donis les gràcies pel comentari, tan sols son paraules com ha resposta de la tendresa del teu poema!

Es dificil veure com es trenca l'amor, fa mal veure com l'esser estimat s'allunya, pero res dura sempre...seria precios que aquell a qui estimes estigues al teu costat, però pensa que si no ha estat aixi algun motiu tindrà...No pensis en quin serà el motiu sencillament prent-ho com una altra oportunitat per trobar aquell que realment et mereix!

Valora que amb ell has gaudit, però no et trenquis perquè ara no hi puguis gaudir! Tu ho has dit els petons tornaran als teus llavis, potser no seran seus, però de totes maneres l'amor es tornarà a creuar en el teu cami!

Pensa que es un temps per a tu, per pensar, per veure les coses de manera diferent, i sobretot no t'aturis! No deixis de volar!!!

Milers de petonets!

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template