dijous, 8 de gener de 2009

Paisatges


Res, per fí tinc una càmara reflex (un dels meus grans somnis a la meva vida, tot i que era petit), i avui he anat a caminar i a fer fotos, fent-les, m'he enrecordat del llibre de poemes "Paisatges del Desencant", publicat virtualment, així que faré ús de les dues coses, aquests dies que no tinc molt a dir, i posaré algun poema del llibre citat, i alguna foto d'avui.

No sé perquè, però el paisatge tant gèlid, i blanc d'avui, m'ha fet pensar en ells...




 

I

           

Res no perdura

 

            Dins l'armari, al costat de les camises,

            es fa lloc un cistell de fruita podrida.

            Peres, pomes, camises de ratlles i pijames

            de quatre mànigues fets a mà per l'àvia.

            Llençols de ganxet amb quadrats de colors

            bronzejats pel fum dels cigarrets fumats.

            En el calaix, retalls de diari mai escrits,

            esperant ser vells per cremar-se amb l'escriptor

            que els arrossega. També, draps de cotó estret.

            Res no s'escapa, tot es consumeix al pas

            del temps; la fruita no és eterna, tampoc

            la meva presència. Ni la teva. Tot serà menjat

            pels cucs; la roba, tard o d'hora, devorada per

            les arnes a mossegades. Res no perdura, Res.






                        II

 

Maleïdes Espines

 

            No tinc pressa,

            a poc a poc

            titubejo amb les flors.

            Faig meves les espines

            de les roses.

            Me les empasso

            amb un glop d'aire.

            Fan talls a la meva gola.

            El meu coll goteja

            aigua vermella.

            Sembla no importar-me,

            menteixo, pateixo.

            Maleïdes espines!


"Paisatges del Desencant"

Alexandre Moreno i Navarro

Fotografies: Anzili.

3 comentaris:

Lluvia on 14 de gener de 2009 a les 7:52 ha dit...

Les fotos son genials!!! no sabria en quina de totes quedar-me!!!!

Lluvia on 15 de gener de 2009 a les 0:24 ha dit...

Hombre yo ahora con una semireflex me "apaño". No se puede comparar la calidad ni resolución que daria una reflex, pero creo que es el paso anterior que hay que dar. ¿Entender de fotografia o saber? En acordes del alma, reflejo a traves de fotografias hechas por mi estados de animo, sentimientos...intento dibujar con la luz ¿Acaso no es eso fotografia? NO me considero profesional, ni lo condieraré nunca, pero me gusta coger mi camara e irme a captar cuanto me enamora. Creo que ya es algo,no?
Feliz dia.

Fermín Gámez on 1 de febrer de 2009 a les 11:13 ha dit...

Hay paisajes que efectivamente nos hacen pensar en pasajes de los libros, y viceversa.

Las fotos son preciosas.

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template