diumenge, 18 de gener del 2009

Poema escrit als vint-i-cinc anys


                        I

        Tots som presoners del record,

        ell s’encarrega de dir-nos

        que no som lliures i indomables.

 

        Tots som un avui forjat d’ahirs

        que va creixent mentre veiem capvespres.

 

        Tots som botes de vi,

        omplertes d’eterns instants, victòries i desfetes.

 

        Tots guardem en el més endins,

        els que foren els nostres cels i les nostres terres.

 

        Tots creiem que demà serem éssers nous,

        per així guarir les nostres pors més terribles.

 

        Tots som joves i a l’hora vells;

        doncs no en va, ha passat ja un quart de segle.

 

        Tots som únics i irrepetibles,

        doncs no en va, fa vint-i-cinc anys que ens veiem créixer.

       

 

                                             Alexandre Moreno i Navarro 


Safe Creative #0901182425820

Poema escrit el 2005, quan vaig fer vint-i-cinc anys

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Buenas noches. Aunque me cuesta un poquitín leerlo, merece mucho la pena así que me esforzaré , pero siento no poder contestarte de la misma forma, en castellano tiene que ser...

Gracias por pasarte por mi blog.

Cuídate y ánimo.

maria varu on 21 de gener del 2009, a les 12:39 ha dit...

Anzili, en certa manera i darrerament penjo més poemes en català per persones amigues com tu. Em fa goig llegir els teus comentaris, està clar que ¡sempre me'ls deixes tan bonics! que qualsevol diu res. Et ben asseguro que aquests poemes surten tots del que molts de vosaltres m’inspireu.

Tots som presoners,
dels records,
dels ahirs,
d’allò que guardem en el més endins.
Som presoners dels nostres anhels,
de les nostres il•lusions,
dels nostres dies grisos,
del primer petó,
de la primera llàgrima,
del que ens fa feliç,
d’allò que ens fereix...
¡i quina sort, que sigui així!
Sinó estiguéssim presoners
de nosaltres mateixos
tan sols la buidor tindríem.

Mil petons més Anzili, sigues feliç.

maria varu on 21 de gener del 2009, a les 14:19 ha dit...

Anzili, estigues tranquil acabo d'escriure com un "aclariment" volia enviar-te'l però no veig el teu correu-e, sinó canvio d'opinió (que tot pot ser) serà el següent que pengi.

Uns quants petons més.
Bona nit.

Maria

Lluvia on 22 de gener del 2009, a les 7:31 ha dit...

MMM...jo al 2005 vaig fer 24, eres del 80 per tant, ja t´he pillat!!! jaja es broma.
Es un poema replet de sabiessa i madures, seguim creixent com a persones, això és el millor de tot, no creus?
Un abraç.
ANA

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template