divendres, 7 d’agost de 2009

L'amor del blanc i el negre



Mentre els éssers humans continuïn sent humans, la mort i la vida són el mateix.

- Merda! Amb qui t’estimaries més de ficar-te al llit, amb un esquelet o amb mi? No estàs content de viure? No t’agrada la sensació de dir: això sóc jo, això la meva mà, això la meva cama. Sóc real, sóc sòlid, sóc viu! No t’agrada això?

George Orwell, text de “1984”.

L’amor del blanc i el negre

Era el primer cop que notava que un noi tenia por al estar al llit amb ella. Un cop va quedar-se nua del tot, va mirar avall i el va veure a ell mig nu, blanc com la llet, i un pèl tremolós. Va notar que els ulls del noi tendien a evitar mirar-la gaire estona seguida, però a l’hora, les seves mans van rodolar pel seu cos, fins anar a parar als seus pits, i va sentir aquell contacte com quelcom meravellós; no era tant sols una cerca d’excitació, de plaer, com fins aquell moment havia notat en totes les mans que l’havien palpat. Aquelles mans, cercaven quelcom d’amor, de somni, d’utopia.

Ella, va xiuxiuejar algunes paraules de calma i confiança a l’orella del noi, i enseguit es va encarregar de deixar-lo nu del tot.

L’havia conegut al matí, en un bus de la ciutat, on cada dia havien coincidit durant un any sense gairebé haver-se ni mirat. Ell, va ser tímid i fugisser al principi, però un cop a fora del bus, i un cop ella es va obrir una mica al seu món després de fer un cafè i veure que el seu fer no guardava malicia, ell li va acabar parlant una mica del seu complex món interior; avergonyit, davant les preguntes insistents de la noia, li va confessar què no havia estat mai amb cap dona, i que havia viscut sempre sota la mirada d’una mare massa estranya, com per mirar-se les noies del seu voltant com quelcom què posseir, quelcom que desitjar. Què per ell, fer l’amor amb una dona, era més un somni en el què no volia pensar massa per por a no fer-lo mai realitat, que un desig interior, que un desig descontrolat, com en la majoria dels nois de la seva edat.

El tractava amb la major delicadesa amb la que havia tractat mai a un home, i mentre li feia l’amor poquet a poquet, li va tocar els llavis i li va dir:

- ho veus com no t’he mentit quan t’he promès que avui faries per fi l’amor?

Quan ella recolzant els cabells morens al seu costat, li va expressar li finalització del seu primer somni acomplert, se’l va mirar d’aquella manera en què ella sabia mirar als homes quan volia, i va riure una mica sense voler, al pensar en què ella era major què ell, i que per primer cop havia robat la virginitat a un home. Ell sense entendre el somriure, sense saber d’on venia ni perquè, va posar la mà sobre la seva espatlla, i va dir en veu alta, de manera alleujada:

- Puc estimar.

Ella li va tancar els ulls i li va fer un petó al front.



Safe Creative #0908074209391

4 comentaris:

Hàrian·na on 7 d’agost de 2009 a les 13:22 ha dit...

1984!!! Genial! Finalment l'he llegit i és molt millor que el Murakami, però bé, també he de dir que és una visió molt més especial, a més estic totalment enganxada als seus llibres ;)

Em sorprens (gratament!)
:) Una abraçada.

yurenaguillen on 8 d’agost de 2009 a les 2:55 ha dit...

La cita de Orwell es estupenda.
En cuanto al relato, pues sorprendida. Porque se aleja de lo que normalmente sueles escribir. Si tomamos como fundamental esa cita inicial pues el texto podría tener varias interpretaciones. En mi caso, prefiero obviar la cita y quedarme con la anécdota que has descrito. Muy bien, Alex. Me ha gustado.
Un abrazo grande.

Rústica on 8 d’agost de 2009 a les 11:09 ha dit...

per a mi el millor escrit sense dubte!!! al manco és el que més m'agrada!! i ja no només el que diu, si no el que es pot interpretar i sentir!

Alex, cada dia millor!!

t'estiiim!!!

Carmen.

t'enllaçaré aquest post al meu bloc ! m'ha encantat!

bajoqueta on 13 d’agost de 2009 a les 23:53 ha dit...

Gràcies a ella va apendre algo nou :)

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template