L'amor del blanc i el negre

Mentre els éssers humans continuïn sent humans, la mort i la vida són el mateix.

- Merda! Amb qui t’estimaries més de ficar-te al llit, amb un esquelet o amb mi? No estàs content de viure? No t’agrada la sensació de dir: això sóc jo, això la meva mà, això la meva cama. Sóc real, sóc sòlid, sóc viu! No t’agrada això?

George Orwell, text de “1984”.

L’amor del blanc i el negre

Era el primer cop que notava que un noi tenia por al estar al llit amb ella. Un cop va quedar-se nua del tot, va mirar avall i el va veure a ell mig nu, blanc com la llet, i un pèl tremolós. Va notar que els ulls del noi tendien a evitar mirar-la gaire estona seguida, però a l’hora, les seves mans van rodolar pel seu cos, fins anar a parar als seus pits, i va sentir aquell contacte com quelcom meravellós; no era tant sols una cerca d’excitació, de plaer, com fins aquell moment havia notat en totes les mans que l’havien palpat. Aquelles mans, cercaven quelcom d’amor, de somni, d’utopia.

Ella, va xiuxiuejar algunes paraules de calma i confiança a l’orella del noi, i enseguit es va encarregar de deixar-lo nu del tot.

L’havia conegut al matí, en un bus de la ciutat, on cada dia havien coincidit durant un any sense gairebé haver-se ni mirat. Ell, va ser tímid i fugisser al principi, però un cop a fora del bus, i un cop ella es va obrir una mica al seu món després de fer un cafè i veure que el seu fer no guardava malicia, ell li va acabar parlant una mica del seu complex món interior; avergonyit, davant les preguntes insistents de la noia, li va confessar què no havia estat mai amb cap dona, i que havia viscut sempre sota la mirada d’una mare massa estranya, com per mirar-se les noies del seu voltant com quelcom què posseir, quelcom que desitjar. Què per ell, fer l’amor amb una dona, era més un somni en el què no volia pensar massa per por a no fer-lo mai realitat, que un desig interior, que un desig descontrolat, com en la majoria dels nois de la seva edat.

El tractava amb la major delicadesa amb la que havia tractat mai a un home, i mentre li feia l’amor poquet a poquet, li va tocar els llavis i li va dir:

- ho veus com no t’he mentit quan t’he promès que avui faries per fi l’amor?

Quan ella recolzant els cabells morens al seu costat, li va expressar li finalització del seu primer somni acomplert, se’l va mirar d’aquella manera en què ella sabia mirar als homes quan volia, i va riure una mica sense voler, al pensar en què ella era major què ell, i que per primer cop havia robat la virginitat a un home. Ell sense entendre el somriure, sense saber d’on venia ni perquè, va posar la mà sobre la seva espatlla, i va dir en veu alta, de manera alleujada:

- Puc estimar.

Ella li va tancar els ulls i li va fer un petó al front.