Somnis de cafè i mitjons de cotó
Vull mirar el sol i veure tant sols el sol.
(el somni és sempre alguna realitat)
La olor a perfum de fruita, sobtat, precipitat,
em diu que la porta del bany s’ha obert,
i sense sentir ni una sola passa,
doncs camina suau com els gats,
noto les seves mans encara humides
en els meus peus, bellugadissos,
com sempre.
Es recolza en mi, i es posa els mitjons de cotó,
fins però calents, que em va fer comprar-li,
doncs creu, que els mitjons per dormir en hivern,
els hi he de comprar jo, que tinc els peus gelats,
però mai em queixo de fred, sinó tot el contrari
(m’agrada notar els llençols freds tapant-me,
i el tacte de la roba mirant d’escalfar el meu cos);
gira el coll,
i somriu, feliç,
baixa la persiana,
i somriu, feliç,
jau al meu costat,
i somriu, feliç.
La son, i dormir abraçat, és el millor regal.
No xiula molt fort aquesta cafetera,
no és com la que sortia en aquella pel·lícula,
però la olor a cafè, és tant intensa, que gaudeixo,
tant sols en imaginar, que ella la olorarà, obrirà els ulls,
baixarà encara amb les marques del coixí, i miop com és,
buscarà la torrada que sap que té sempre a la taula,
es prendrà el cafè, somrient i mandrosa, i tornarà a ser feliç.
Alexandre Domènech
en algun lloc dels teus somnis i els meus
5 comentaris:
Poema ple de somnis que, a vegades, són destellos de les realitats més privades i íntimes. Poema que converteix el petit en alguna cosa gran. Poema que és com un recull de detalls que se succeeixen de forma tranquil la, assossegada.
Bello perquè és íntim, és clar, net.
Corrígeme perquè no sé si ho he escrit bé.
Ahhh ... "bellugadissos" ... Ja no se'm oblida aquesta paraula mai més.
Una abraçada gran, Ález.
ohhh que boniiic tio! m'encanta, m'encantes ;-)
una abraçada!
Carmen.
què tindrà el cafè que ens fa tan sensitius?
crec que no hi ha cap altre olor que em faci més ... no feliç però sensible en el sentit receptiu, és quasi inspirador ;)
una abraçada molt gran :)
Un cop més, em trec el barret.
Combines sensualitat, profunditat i missatge amb una harmonia a l'abast de poques mans. Enhorabona!
Poema que és un reflexa de qui l'escriu. Ple de sentiment i sensibilitat. És bonic percebre d'una manera tan especial, petites coses del dia a dia.
Publica un comentari a l'entrada