dimarts, 22 de setembre de 2009

Potser Neil Amstrong volia tocar la trompeta







La primera gran mentida que l’home va dir a l’home va ser que tot depenia de la voluntat de Déu. La segona, que l’home era capaç de tot, fins i tot de construir un paradís a la terra. La tercera, que les lleis de l’Univers també s’apliquen a l’home i a la història dels homes. I la última, que voler és poder, i per tant l’home que vol, pot.


Potser Neil Amstrong volia tocar la trompeta.


El vint de juliol de 1969,

diuen que Neil Amstrong trepitjà la lluna,

i que amb ell la humanitat va fer un gran pas,

i dic diuen, perquè jo mai he cregut del tot,

en que allò que alguns varen veure, fos la lluna,

i que no fos més què

un escenari d’algun plató de Hollywood,

i les mans i l’ull de Stanley Kubrick darrera l’objectiu,


diuen que voler és poder,


i jo no crec, que Galileo Galilei,

quan seia en algun prat de gespa, prop Venècia,

no volgúés anar a la lluna,

per demostrar que no era ni perfecte ni divina,

i que tots els astres no giren al voltant de la terra,

però es va tenir que conformar,

en aixecar el dit pols, i posar-lo a la seva altura,

i notar, que estava més a prop d’ella,

en construir un telescopi, i mirar (més a prop),


diuen que voler és poder,


i jo no crec, que la mare africana,

que viu en una cabanya de palla i fems,

i que mira la lluna, què és animista, i qui sap,

potser creu en ella des de petita,

com la seva protectora, mare, i guardiana,

i que veu com el seus fills petits moren de gana,

no vagi a dormir cada nit volent tenir menjar,

per alimentar-los al dia següent i que no morin,


diuen que voler és poder,


i escolto Nina Simone,

i penso en ella, movent els braços i gesticulant,

ballant, parlant, rient, estirada en l’herba,

fent-se un petó als dits per després

portar-los a la meva galta i marxar,


diuen que voler és poder,


penso amb en Neil Amstrong,

i amb què potser en la seva tornada,

del viatge a bord de l'Apolo Onze,

per ser el primer home en trepitjar la lluna,

algú li digué: “voler és poder!”; i potser

ell pensà: “jo el que volia era tocar la trompeta

com en Louis, i pujar a un escenari amb la Nina”.


i diuen que voler és poder.


Safe Creative #0909224573188

Alexandre Moreno i Navarro.

22 de setembre de 2009

en algun lloc d’un voler i no poder


Dedicat, al meu primer nebot i primera gran alegria de la meva vida, el Ferran.

11 comentaris:

yurenaguillen on 24 de setembre de 2009 a les 3:12 ha dit...

El poema sigue en la línea del anterior con exordio inicial a modo de introducción. No siempre querer es poder, pero cierto es que si existiera una renuncia tácita acabaríamos perdidos porque perder las ganas, la voluntad y el deseo se abndonarse a uno mismo. A veces esas ganas vienen en forma de regalo (Ferrán) y es motivación más que suficiente para seguir soñando.
¿Continuamos soñando?

Elvira FR on 24 de setembre de 2009 a les 4:06 ha dit...

Bones reflexions en forma poètica....moltes persones es senten a desgrat de la seva circumstància a sobre desgraciades perquè els diuen :és que si vols pots...i moltes vegades això no és pas veritat...per cert jo també he escoltat Nina Simone...molt bona això del trompetista-astronauta per la coincidència dels noms....qui és navegant dels astres també potser navegant de pentagrames! Endavant! poeta-filòsof

escritores negros on 25 de setembre de 2009 a les 4:19 ha dit...

Hola:

Hemos visitado tu página y pensamos que podría ser interesante intercambiar banners o enlaces con la nuestra.

Si estás de acuerdo, puedes visitarnos en Escritores Negros (http://escritoresnegros.blogspot.com) o ponerte en contacto con nosotros en escritoresnegros@gmail.com

Un saludo.

MIA on 25 de setembre de 2009 a les 7:51 ha dit...

els dibuixos són teus? estan molt bé. abraçada

Maria Varu on 25 de setembre de 2009 a les 13:08 ha dit...

Àlex, primer de tot FELICITATS tiet, abans que res ¡carai noi, com te les penses! m'ha agradat molt aquest article, vagament jo també ho he pensat moltes vegades, quan vull una cosa (no un caprici) sinó una cosa de veritat, amb cap i peus... i res de res, per molt empeny que hi posi, no hi ha manera.

Àlex, des de les vacances vaig molt atrafegada, senzillament no arribo a quasi bé res, però després dels teus comentaris, havia de venir i dir-te alguna cosa... gràcies per les teves paraules, felicitats per en Ferran i a tu una abraçada ben forta, ja saps que m'agrada venir-te a veure, ets clar i transparent, senzill i planer...

Jesús M. Tibau on 25 de setembre de 2009 a les 13:39 ha dit...

Louis Armstrong: què gran!

La tribu de las letras on 26 de setembre de 2009 a les 12:47 ha dit...

Eii!! Alex, enhorabona que ja ets tioo!! me n´alegre moltissim!!
Bé, tants de somnis que mai no hi apleguen, però tants de somnis que millor no aplegaren.
I tan de fer de la vida l´esforç, continuu, malgrat, que mentre gent q s´aborreixen podrits de diners si poden,i no volen...
i mentre neix un infant a l´altra part, sense voler neixer, y poden, els que poden i mai no volen, posar remei, per a millorar el món, que poden i no volen camviar(Q mai se´ls complisca els somnis)i que Louis Armstrong sigua sonant.
Sempre em fas pensar..ést màgic!!
Una abraçada-lyria

Deprisa on 28 de setembre de 2009 a les 4:32 ha dit...

Preciós, com sempre :) Has estat tot un descobriment.

Jo crec que voler es poder, però no tothom té talent per a tot. Un ha de ser conscient de les capacitats i limitacions que té. Si Neil volgués tocar la trompeta i la toqués, es perquè tenia la música entre els seus dons ;)
Un salut,
Deprisa

PD: Tens molt bon gust escollint imatges ;)

GAIA on 28 de setembre de 2009 a les 13:22 ha dit...

Jo també crec que la frase "voler és poder" no està a l'abast de tothom. Hi ha gent que per circumstàncies de la vida no pot fer el que voldria; pel seu cercle social, per salut, pels fills, pels diners, pel coratge...

Que bonica la dedicatòria que li has fet al teu nebot. Segur que arribarà a estimar-te molt!

Salut

gerardeli on 1 d’octubre de 2009 a les 11:31 ha dit...

Jo estic amb Gaia: voler alguna cosa presuposa acostar-te a ella, però t'assegura l'aconseguir-la. Si tot allò que ens proposem només depengués de nosaltres, tot seria molt diferent, suposo que molt més fàcil. S'han de tenir els factors limitants externs.
Molt bonic el poema, per cert!!!!

gerardeli on 1 d’octubre de 2009 a les 11:32 ha dit...

Volia dir que NO t'assegura aconseguir-la...
Perdó.

Publica un comentari a l'entrada

 

Desert Humit Copyright © 2008 Black Brown Art Template by Ipiet's Blogger Template